Resultats de la cerca

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i Maçanós de les…

El castell Es dreça a uns 220 m d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l’Ebre De gran perímetre, el castell consta de diverses parts Un ampli recinte descobert, però emmurallat, que conté la cisterna i l’entrada al castell, per un corredor entre muralles Des d’aquest recinte es passa, a través del corredor del cos de guàrdia, al pati d’armes, envoltat per diverses dependències quadres i dormitoris a llevant i per una ferma muralla que dona a l’exterior a ponent A tramuntana, dins aquesta segona part o recinte, hi ha una sala apaïsada, amb…