Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
castell de Sant Joan

Vista aèria del Castell de Sant Joan, amb la població de Blanes al fons
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Blanes (Selva), conegut pel Forcadell , les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt.), al NE de la vila.
Resta una torre restaurada modernament i la capella de SantJoan advocació que tingué l’església de l’antic castell Fou bastit als segles X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes Passà a formar part del vescomtat de Cabrera
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
castell de Sant Joan
Castell
Castell de la vila de Xàbia (Marina Alta), esmentat al segle XVIII.
Bairén
Castell
Antic castell de la Safor, anomenat actualment castell de Sant Joan de Gandia, situat dins el terme municipal de Gandia; era cap d’un dels quatre termes en què era dividit el ducat de Gandia quan aquest fou creat el 1399; la capitalitat del terme anà passant, tanmateix, a Gandia.
Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat un combat batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yūsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en el qual foren derrotats els primers El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi han allunyat…
castell de Sant Jordi d’Alfama

Castell de Sant Jordi d’Alfama, a l’Ametlla de Mar
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al N del terme, a la costa, vora la cala de Sant Jordi
(oberta al sector N del golf de Sant Jordi
), a l’antic desert d’Alfama
o plana de Sant Jordi
.
En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors…
castell del Coll de Balaguer
Castell
Antic castell del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat…
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per…
castell de Burriac
Torre d’homenatge i restes del castell de Burriac
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt.), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral, dins el terme de Cabrera de Mar (Maresme), al límit amb el d’Argentona.
Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament…
castell de Pena
Castell
Antic castell del terme d’Ogassa (Ripollès), situat al puig de serra de Sant Amanç
, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament