Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Uzbekistan
Estat
Estat de l’Àsia Central. Limita amb al N amb el Kazakhstan i al NW amb la mar d’Aral, a l’E amb el Kirguizistan i el Tadjikistan; al S, en un curt tram de frontera, amb l’Afganistan, i amb el Turkmenistan.
La capital és Taixkent La geografia física L’Uzbekistan és desèrtic en la major part del seu territori desert de Kizylkum desert de sorra vermella Hi ha dues zones de relleu ben delimitades per una banda, les planes centrals, que ocupen quatre cinquenes parts del territori, tallades per petites serralades i les corresponents conques de drenatge, sovint amb marges salins, i gorjes que marquen la discontinuïtat dels cursos d’aigua La part oriental del país, per l’altra, és molt accidentada S’hi troben les serralades d’Hissar, Zeravšan i Nura-Tau, totes elles contraforts de les muntanyes del…
Kirguizstan
Estat
Estat de l’Àsia central fronterer amb el Kazakhstan al N, la Xina al SE, el Tadjikistan a l’W i el S, i l’Uzbekistan a l’W; la capital és Bishkek.
La geografia física País muntanyós, tot el territori es troba per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar, més de la meitat a altures de 1000 a 3000 m, i aproximadament 1/3 a altures entre 3000 i 4000 m A l’extrem E, a la frontera amb la Xina, el pic Pobedy és l’altura màxima 7439 m Aquesta regió es troba al cor del sistema muntanyós de Tian-Shan, d’on, des de la Xina, surten diverses serralades que en direcció W penetren a gran part del territori del Kirguizstan A la frontera S hi ha les serralades de Kokshal-Tau, Alay i Zaalay, aquesta pertanyent al Pamir L’àrea de les neus perpètues…
Txèquia
Estat
Estat de l’Europa central que limita al N amb Polònia, al NW i a l’W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l’E amb Eslovàquia; la capital és Praga.
La geografia física Morfològicament hom hi distingeix la zona herciniana del massís de Bohèmia, al sector occidental, i el solc format per les conques de Moràvia i Silèsia a ponent El massís de Bohèmia, format per antics blocs hercinians, es presenta com un altiplà vorejat per serralades disposades en forma de quadrilàter, que són al N, i en direcció SW-NE, les muntanyes Metallíferes al NE, i en direcció NW-SE, la serralada dels Krknose , on hi ha la màxima altitud 1602 m, i els Sudets al S, i en direcció NE-SW, els turons txecomoravians i a l’W la Selva de Bohèmia El riu Sazava, que forma…
Xile
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària…
Panamà
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que comprèn la part més meridional i més estreta de la regió dels istmes i és banyada al N, tot al llarg de 760 km, per l’Atlàntic i al S, per 1.220 km, pel Pacífic; limita a l’W amb Costa Rica i a l’E amb Colòmbia; la capital és la ciutat de Panamà.
La geografia física En passades èpoques geològiques la regió ístmica de Panamà s’estenia bastant més àmpliament i fou reduïda al seu estat actual per un moviment de submersió Ho testimonien tant la topografia dels fons submarins com la irregularitat de les costes, on abunden les ries Quasi tot el territori és muntanyós, ja que les parts baixes han estat envaïdes per la mar Petites planes s’estenen al vessant del Pacífic, com les de David i de Santiago, que són les àrees més fèrtils i riques del país En el centre-oest del país es desenrotlla una serralada, fins uns 150 km, aproximadament, del…
Noruega
Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
Veneçuela
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions…
Suïssa
Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…
Estats Units d’Amèrica
Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…