Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
cap Roig
Cap
Cap de la Costa Brava, al límit entre els termes de Palafrugell (N) i Mont-ras (S).
S'hi troba la possessió de Cap-roig , amb notables jardins
cap Ras
© Fototeca.cat
Cap
Cap del sector N de la Costa Brava, al límit entre els termes de Colera i de Llançà (Alt Empordà) que separa la badia de cap Ras
, al N, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala Canyelles, al S.
cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
punta de la Creu
Cap
Cap de la costa de l’Alt Empordà que tanca per llevant la badia del Port de la Selva, a l’inici de la península del cap de Creus.
punta del Claper
Cap
Promontori costaner del massís de l’Albera (Alt Empordà), dominat pel Claper (cim de 235 m alt.), que forma un espadat a l’extrem meridional de la badia de Portbou.
punta de s’Arnella
Cap
Cap de la costa de l’Alt Empordà, a ponent i dins el municipi del Port de la Selva.
Hi ha installat el far de s’Arnella , a l’entrada de la badia del Port de la Selva
cap Celebàntic
Cap
Segons l’ Ora maritima
d’Aviè, cap de la costa septentrional de Catalunya, no lluny de la ciutat de Cípsela.
Hom l’ha volgut identificar amb el cap de Begur
cap de Norfeu
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la península del cap de Creus, dins el terme de Roses.
Els esquists metamòrfics del Pirineu axial són recoberts per una banda N-S de calcàries neocretàcies, metamorfosades en marbres molt durs, que expliquen la ferma indentació del cap entre la cala Jóncols nord i la cala Montjoi sud