Resultats de la cerca
Es mostren 4579 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
Saimaa
El llac Saimaa des del pont de Toijansalmi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac del SE de Finlàndia.
Amb una profunditat de 82 m, és d’origen tectònic i té les vores rocalloses, amb penya-segats, i cobertes de boscs És unit al llac Ladoga pel riu Vuoksi i al golf de Finlàndia pel canal Saimaa És cobert de glaç de desembre a maig Té els ports de Mikkeli, Lappeenranta i Savonlinna
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
estany Roi
Estany
Estany de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat a 2 282 m alt., al vessant oriental de la collada de Fenarroi.
El seu emissari, el barranc de l’estany Roi , forma, conjuntament amb el dels estanys de Gémena, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor
estanys de la Pera
Estany Petit de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
Paso de Los Vientos
Estret marí
Estret que separa la costa oriental de Cuba i la punta nord-occidental d’Haití, a l’Amèrica Central, i comunica l’oceà Atlàntic i la mar Carib.
Té 77 km de longitud
P’aozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, a Rússia, al N del territori.
Situat al NW del Topozero, li està unit i formen junts el pantà de Kum
llac dels Quatre Cantons
Llac
Llac de Suïssa, anomenat també llac de Lucerna.
Situat a 434 m d’altura, a la zona de contacte de la Suïssa alpina i la Suïssa mitjana, entre els cantons de Lucerna, Uri, Unterwalden i Schwyz Excavat per les llengües de les glaceres, s’obre entre les muntanyes del Rigi, el Pilatus i el Stanserhorn i presenta una forma molt irregular amb promontoris abruptes El travessa el Reuss, afluent de l’Aare La ciutat més important de la seva ribera és Lucerna
estret del Príncep Gustau Adolf
Estret marí
Braç de mar d’uns 320 km de llargada i de 96 km d’amplada, a l’E de l’Àrtic, entre l’arxipèlag de Parry (al S), l’illa Ellef Ringnes (a l’E) i la de Borden (a l’W).