Resultats de la cerca
Es mostren 4047 resultats
Sant Pau
Barri
Colònia industrial
Barri i petita colònia industrial del municipi de Manresa (Bages), a migdia de la ciutat, a l’esquerra i aigüa avall del Cardener, a l’indret de l’antic priorat de Sant Pau de Manresa
.
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
Sant Esteve de Balsareny
Vista general de Sant Esteve de Balsareny o Colònia Soldevila
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Balsareny (Bages), a la dreta del Llobregat, al N del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament
Saimaa
El llac Saimaa des del pont de Toijansalmi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac del SE de Finlàndia.
Amb una profunditat de 82 m, és d’origen tectònic i té les vores rocalloses, amb penya-segats, i cobertes de boscs És unit al llac Ladoga pel riu Vuoksi i al golf de Finlàndia pel canal Saimaa És cobert de glaç de desembre a maig Té els ports de Mikkeli, Lappeenranta i Savonlinna
el Pelut
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi d’Orís (Osona), de la societat Imbern, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló..
El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura Passà a mans de diversos propietaris el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter
cova del Parpalló
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Gandia (Safor), prop de la Drova, que fou intensament habitada durant el Paleolític superior i que contenia un important jaciment prehistòric.
Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…
coves de Parelleta
Cova
Coves naturals, amb formacions estalactítiques, del municipi de Ciutadella (Menorca), al S de la ciutat, prop de Cala Blanca.
P’aozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, a Rússia, al N del territori.
Situat al NW del Topozero, li està unit i formen junts el pantà de Kum
cova de Las Palomas
Cova
Cova natural del municipi de Millars (Canal de Navarrés), oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites.
llac dels Quatre Cantons
Llac
Llac de Suïssa, anomenat també llac de Lucerna.
Situat a 434 m d’altura, a la zona de contacte de la Suïssa alpina i la Suïssa mitjana, entre els cantons de Lucerna, Uri, Unterwalden i Schwyz Excavat per les llengües de les glaceres, s’obre entre les muntanyes del Rigi, el Pilatus i el Stanserhorn i presenta una forma molt irregular amb promontoris abruptes El travessa el Reuss, afluent de l’Aare La ciutat més important de la seva ribera és Lucerna