Resultats de la cerca
Es mostren 3991 resultats
Saimaa
El llac Saimaa des del pont de Toijansalmi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac del SE de Finlàndia.
Amb una profunditat de 82 m, és d’origen tectònic i té les vores rocalloses, amb penya-segats, i cobertes de boscs És unit al llac Ladoga pel riu Vuoksi i al golf de Finlàndia pel canal Saimaa És cobert de glaç de desembre a maig Té els ports de Mikkeli, Lappeenranta i Savonlinna
platja de Sabanell
Platja de Sabanell a Blanes, on es troba la desembocadura de la Tordera
© Fototeca.cat
Platja
Platja arenosa de la costa de Blanes (Selva), que s’allarga des de la desembocadura de la Tordera, a ponent, fins a la roca Palomera, a l’inici de la badia de Blanes.
Ha esdevingut zona d’expansió turística
platja de ses Roquetes
Platja
Platja de la costa meridional de l’illa de Mallorca, dins el municipi de ses Salines de Santanyí, entre l’illot de na Moltona i l’illot de ses Roquetes
.
P’aozero
Llac
Llac de la República de Carèlia, a Rússia, al N del territori.
Situat al NW del Topozero, li està unit i formen junts el pantà de Kum
llac dels Quatre Cantons
Llac
Llac de Suïssa, anomenat també llac de Lucerna.
Situat a 434 m d’altura, a la zona de contacte de la Suïssa alpina i la Suïssa mitjana, entre els cantons de Lucerna, Uri, Unterwalden i Schwyz Excavat per les llengües de les glaceres, s’obre entre les muntanyes del Rigi, el Pilatus i el Stanserhorn i presenta una forma molt irregular amb promontoris abruptes El travessa el Reuss, afluent de l’Aare La ciutat més important de la seva ribera és Lucerna
es Pujols
Vista de la platja d’es Pujols , a Formentera
© Fototeca.cat
Platja
Platja de Formentera, a la parròquia de Sant Ferran, la més concorreguda de l’illa; als seus voltants hi ha un nombre creixent d’establiments turístics.
Prespa
Llac
Llac de la península Balcànica, que al N confina amb la República de Macedònia, al SE amb la Macedònia grega i al SW amb Albània.
És situat a 853 m d’altitud
Poyang
Llac
Llac de la Xina central, al sheng de Jiangxi.
A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores
el Postiguet
Platja
Platja de la ciutat d’Alacant, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara.
les Salines
Jaciment paleontològic
Jaciments de sal del municipi de Manuel (Ribera Alta), a l’esquerra del riu d’Albaida.
Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers