Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Poyang
Llac
Llac de la Xina central, al sheng de Jiangxi.
A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores
Chöch nuur
Llac
Llac de la regió del NW de la Xina, a 3205 m alt.; té una superfície de 5000 km2 i està glaçat la major part de l’any.
Dongting
Llac
Llac del sheng de Hanan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És al sud del Iang-Tsé S'hi han installat nombroses centrals hidràuliques
Chanka
Llac
Llac de l’Àsia nord-oriental, fronterer entre Rússia i la Xina (4 190 km2: 95 km de llargada i 65 km d’amplada màximes; 68 m de profunditat).
És situat en una plana entre les muntanyes Wanda Shanmo i Sichote-Alin’ El seu emissari és el riu Ussuri, afluent de l’Amur
Lob
Llac
Llac de la Xina, al zizhiqu de Xinjiang Uygur, a 790 m d’altitud.
Ocupa una depressió pantanosa, d’entre 2 i 4 m de profunditat El principal immissari és el Tarim La regió desèrtica del nord és centre d’experiències nuclears
Taishan

El Taishan
Andrey Samsonov (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Massís
Budisme
Massís de la Xina oriental, al centre del sheng de Shandong, que té el seu punt culminant al Taishang (1.591 m).
Muntanya sagrada, hi ha diversos temples budistes i taoistes
Tai Hu
Llac
Llac de la Xina oriental, a l’W de Xangai, a cavall dels sheng de Jiangsu i Zhejiang.
S'estén a la plana alluvial al S del Iang-Tsé Té nombroses illes, on hi ha jaciments de carbó És unit amb el Yun He A les seves ribes hi ha les ciutats de Wujiang i Wuxi
Wutai Shan

Monestirs a Wutai Shan
PnP! (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Muntanya
Budisme
Muntanya de la Xina, al N del sheng de Shanxi, voltada pràcticament pel riu Hutuo He (2.892 m).
Muntanya santa del budisme des de la dinastia han segles I-III, és plena de monestirs i temples
Dalaj
Llac
Llac de Manxúria, al nord-oest de Mongòlia Interior, Xina.
Situat a 539 m d’altura, hi desemboquen els rius Kerulen , per l’oest, i l’Orxon, pel sud, que neixen a Mongòlia