Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Poyang
Llac
Llac de la Xina central, al sheng de Jiangxi.
A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores
Chöch nuur
Llac
Llac de la regió del NW de la Xina, a 3205 m alt.; té una superfície de 5000 km2 i està glaçat la major part de l’any.
Dongting
Llac
Llac del sheng de Hanan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És al sud del Iang-Tsé S'hi han installat nombroses centrals hidràuliques
Chanka
Llac
Llac de l’Àsia nord-oriental, fronterer entre Rússia i la Xina (4 190 km2: 95 km de llargada i 65 km d’amplada màximes; 68 m de profunditat).
És situat en una plana entre les muntanyes Wanda Shanmo i Sichote-Alin’ El seu emissari és el riu Ussuri, afluent de l’Amur
Lob
Llac
Llac de la Xina, al zizhiqu de Xinjiang Uygur, a 790 m d’altitud.
Ocupa una depressió pantanosa, d’entre 2 i 4 m de profunditat El principal immissari és el Tarim La regió desèrtica del nord és centre d’experiències nuclears
Tai Hu
Llac
Llac de la Xina oriental, a l’W de Xangai, a cavall dels sheng de Jiangsu i Zhejiang.
S'estén a la plana alluvial al S del Iang-Tsé Té nombroses illes, on hi ha jaciments de carbó És unit amb el Yun He A les seves ribes hi ha les ciutats de Wujiang i Wuxi
Tônlé Sab

Habitatges vora el Tônlé Sab
Rick (瑞克) (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac de Cambodja, situat al bell mig de la gran depressió tectònica vorejada al SW pels cims del Phnom Kravanh i al N pel Phnom Kulên.
L’emissari homònim 112 km, que durant l’estació eixuta flueix cap al Mekong, a l’estiu juny-febrer, a causa de les pluges i de la crescuda del Mekong, inverteix el corrent i flueix cap al llac i fa que la superfície d’aigua passi de 3000 km 2 a més de 10000 És un dels grans centres mundials de pesca 100000 t/any
Dalaj
Llac
Llac de Manxúria, al nord-oest de Mongòlia Interior, Xina.
Situat a 539 m d’altura, hi desemboquen els rius Kerulen , per l’oest, i l’Orxon, pel sud, que neixen a Mongòlia