Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
Saint Clair
Llac
Llac de l’Amèrica septentrional, a la regió dels Grans Llacs, pertanyent als EUA i al Canadà.
Té com a immissari el riu Saint Clair 63 km, que ve del llac Huron, i com a emissari el Detroit, que l’uneix amb el llac Erie
Nipigon
Llac
Llac del Canadà, a la província d’Ontario.
Situat al N del llac Superior, es comunica amb aquest mitjançant el riu Nipigon Hi ha nombroses illes, les més grans de les quals són les de Kelvin i Shakespeare Hi té importància la pesca
Mistassini
Llac
Llac del Canadà, situat a la part meridional de la península del Labrador; desguassa a la badia James mitjançant el riu Rupert.
Avern
Llac
Llac d’Itàlia, prop de Cumes, a la Campània; exhalava unes emanacions sulfuroses tan fortes, que és fama que els ocells que el sobrevolaven hi morien asfixiats.
Era consagrat a Plutó, i hom creia que era l’entrada de l’infern En la literatura, sovint n'és sinònim
Winnipeg
Llac
Llac del Canadà, al S de la província de Manitoba, a l’extrem sud-oest de l’escut canadenc.
Els seus principals tributaris són el Red River del Nord, el Winnipeg i el Saskatchewan, dels quals rep l’excedent dels llacs Winnipegosis i Manitoba L’emissari és el riu Nelson, que desguassa a la badia de Hudson Hi té importància la pesca comercial i la navegació Constitueix en realitat la resta de l’antic llac glacial Agassiz, que ocupava tot el peneplà
Trasimè
Llac
Llac d’Itàlia, a l’Úmbria, entre la vall de Chiana (Toscana) i Perusa.
Té 128 km 2 de superfície i una profunditat de 6 m A l’interior hi ha alguns illots, el més important dels quals és l’anomenat Maggiore
Bolsena
Llac
Llac d’origen volcànic del Laci, Itàlia (114,5 km 2
; 146 m de profunditat màxima).
Comprèn les illes Martana i Bisentina, alimenta el riu Marta i a la riba hi ha les localitats de Bolsena, Marta i Capodimonte La pesca hi és molt abundosa
Athabasca
Llac
Llac del Canadà repartit entre les províncies d’Alberta i Saskatchewan (8 000 km 2
).
Desguassa cap al llac Great Slave mitjançant el riu Slave A les seves vores es troben importants jaciments d’urani
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates