Resultats de la cerca
Es mostren 652 resultats
Avern
Llac
Llac d’Itàlia, prop de Cumes, a la Campània; exhalava unes emanacions sulfuroses tan fortes, que és fama que els ocells que el sobrevolaven hi morien asfixiats.
Era consagrat a Plutó, i hom creia que era l’entrada de l’infern En la literatura, sovint n'és sinònim
Vättern
Llac
Llac de la Suècia central, entre les ciutats de Jönköping i d’Askersund.
Ocupa una fossa tectònica profunditat màxima de 119 m i té una forma estreta i allargassada És unit a la mar Bàltica pel riu Motala, i constitueix una part del canal Göta A la banda sud hi ha l’illa de Visingsö 25 km 2
Vänern
Llac
Llac del S de Suècia, el més gran del país i el tercer d’Europa.
És situat en una cubeta tectònica que es prolonga després en la plana de Västergötland Hi desguassen els rius Klar, Tida i Let, i és emissari del Göta, que el comunica amb l’estret de Kattegat A la riba N hi ha la ciutat de Karlstad, i a la SW, la de Vänersborg
Trasimè
Llac
Llac d’Itàlia, a l’Úmbria, entre la vall de Chiana (Toscana) i Perusa.
Té 128 km 2 de superfície i una profunditat de 6 m A l’interior hi ha alguns illots, el més important dels quals és l’anomenat Maggiore
Bolsena
Llac
Llac d’origen volcànic del Laci, Itàlia (114,5 km 2
; 146 m de profunditat màxima).
Comprèn les illes Martana i Bisentina, alimenta el riu Marta i a la riba hi ha les localitats de Bolsena, Marta i Capodimonte La pesca hi és molt abundosa
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
Como

El llac Como des de Varenna
danddsummers (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac d’origen glacial de la Llombardia, Itàlia, al peu dels Alps, retingut per una antiga barrera morènica.
És alimentat pel riu Adda , que també li fa d’emissari Ocupa una depressió que s’obre entre massissos calcaris i s’estenia antigament fins a Chiavenna ocupant l’extensió actual del llac Mezzola A les seves vores hi ha diversos nuclis turístics i comercials, els més importants dels quals són Lecco i Como
Iseo
Llac
Llac de la Llombardia, Itàlia, al peu dels Alps.
D’origen glacial, és travessat per l’Oglio Al centre hi ha l’illa d’Isola
Hjälmar
Llac
Llac de Suècia central.
Pel canal Hjälmar i el riu Eskilstuna duu les seves aigües al llac Malar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina