Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Neagh
Llac
Llac d’Irlanda del Nord, que ocupa el fons d’una depressió en les zones d’altiplans basàltics d’Antrim.
Desguassa a l’Atlàntic a través del riu Bann
Lob
Llac
Llac de la Xina, al zizhiqu de Xinjiang Uygur, a 790 m d’altitud.
Ocupa una depressió pantanosa, d’entre 2 i 4 m de profunditat El principal immissari és el Tarim La regió desèrtica del nord és centre d’experiències nuclears
IJssel
Llac
Llac dels Països Baixos separat de la mar de Wadden per uns dics construïts entre el 1918 i el 1933.
Ocupa una part de l’antic Zuiderzee, car la part restant és ocupada per diversos pòlders del Nord-est, Flevoland Est i Flevoland Sud i el de Markerwaard, en període de condicionament
Lake of the Woods
Llac
Gran llac al límit del Canadà (estats d’Ontario i Manitoba) i els EUA (estat de Minnesota).
Ocupa una superfície de 4 861 km 2 Per l’E sobresurt la península d’Aulneau Rep les aigües del riu Rainy, i comunica amb el llac Winnipeg mitjançant el riu del mateix nom
Vättern
Llac
Llac de la Suècia central, entre les ciutats de Jönköping i d’Askersund.
Ocupa una fossa tectònica profunditat màxima de 119 m i té una forma estreta i allargassada És unit a la mar Bàltica pel riu Motala, i constitueix una part del canal Göta A la banda sud hi ha l’illa de Visingsö 25 km 2
Achensee
Llac
Llac del Tirol, Àustria, als Alps calcaris del nord del Tirol (6,89 km 2
, 928 m alt.).
Ocupa una vall suspesa a 350 m per damunt de la vall de l’Inn, de la qual l’aïlla un vallum morènic el seu emissari, l’Achen, flueix cap al N vers l’Isar A les seves ribes hi ha els centres turístics de Maurach i de Pertisau Aprofitament hidroelèctric
Como

El llac Como des de Varenna
danddsummers (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac d’origen glacial de la Llombardia, Itàlia, al peu dels Alps, retingut per una antiga barrera morènica.
És alimentat pel riu Adda , que també li fa d’emissari Ocupa una depressió que s’obre entre massissos calcaris i s’estenia antigament fins a Chiavenna ocupant l’extensió actual del llac Mezzola A les seves vores hi ha diversos nuclis turístics i comercials, els més importants dels quals són Lecco i Como
Nyasa
Llac
Llac del sud-oest d’Àfrica, situat entre Malawi, Tanzània i Moçambic.
Ocupa una de les fosses tectòniques del Rift Valley, a més de 500 m d’altitud i amb una profunditat màxima de 706 m Les costes, escarpades, arriben als 2 000 m a l’oest Alimentat pels torrents de les muntanyes que l’envolten, té fortes variacions de nivell, estacionals i anuals Desguassa al Zambezi a través del riu Shire És ric en pesca
Major
Llac
Llac de la Itàlia septentrional (entre el Piemont i la Llombardia) i Suïssa (cantó de Ticino).
Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil
llac Balaton
Llac
Llac d’Hongria, flanquejat al nord pels monts Bakony (690 km2, 14 km d’amplada mitjana).
És el llac més gran de l’Europa central Ocupa una fossa tectònica produïda durant el cicle alpí, i la seva profunditat mitjana és de 3 m Rep la majoria d’immissaris per la vora sud, i el Zala per l’oest L’aprofitament econòmic radica en la pesca i en les installacions balneàries de les muntanyes que l’envolten, que l’han convertit en un centre d’estiueig, especialment per als habitants de Budapest