Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Conflict Group
Arxipèlag
Illa
Grup d’illots de la província de Milne Bay (Papua Nova Guinea).
Bonvouloir Islands and Reefs
Arxipèlag
Conjunt d’illes i esculls de la província de Milne Bay (Papua Nova Guinea), a l’arxipèlag de Louisiade.
Louisiade
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí de Melanèsia, al SE de Nova Guinea, que pertany a Papua Nova Guinea.
Orientat de NW a SE, les illes principals són les del SE Tagula, Rossel i Misima, descobertes per Luís Vaz de Torres el 1606 Hi ha mines d’or i s’hi practica la pesca
illes Trobriand
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, pertanyent a l’estat de Papua Nova Guinea.
Són situades a la mar de les illes Salomó, al SE de l’illa de Nova Guinea El clima és calorós i humit La població, de tipus melanopolinesi, és d’uns 13 000 h La principal ciutat és Losuia
arxipèlag de Bismarck
Arxipèlag
Arxipèlag de Papua Nova Guinea, al Pacífic, al nord-est de Nova Guinea.
El formen les illes de Lavongai, Nova Bretanya, Nova Irlanda, Dyaul, Lolobau, Tingwon, les illes de l'Almirallat i les de Sant Maties, Long Island i Umboi Són cobertes de bosc, i les produccions principals són la copra, el cacau i el nacre La ciutat principal és Rabaul
Mortlock Islands
Arxipèlag
Arxipèlag de la regió autònoma de Bougainville (Papua Nova Guinea).
Canàries
![](/sites/default/files/media/FOTO2/AU005_N1.jpg)
Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…