Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
illes Cook

Rarotonga (illes Cook)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag del Pacífic sud, de quinze illes, que constitueix un estat associat a Nova Zelanda.
Hi ha dos grups d’illes, les del Nord 25,5 km 2 , d’origen corallí Manihiki, Penrhyn o Tongareva, Pukapuka, Rakahanga, Nassau, Palmerston i Suwarrow , i les del Sud 211,1 km 2 , d’origen volcànic Rarotonga , Aitutaki , Mangaia, Atiu, Mauke, Mitiaro, Manuae i Takutea, que són les més densament poblades El clima és tropical monsònic la temperatura mitjana és de 23,6°C, i la pluviositat anual oscilla entre 2000 i 3000 mm La principal activitat econòmica és l’agricultura taronges, copra, tomàquets, bé que darrerament s’hi desenvolupa la indústria La capital és Avarua , a l’illa de Rarotonga…
Estats Federats de Micronèsia

Vista de la illa de Pohnpei
© University of Berkeley
Estat
Arxipèlag
Federació d’estats de l’arxipèlag de les Carolines, al nord de Nova Guinea; la capital és Palikir.
És formada pels estats de Pohnpei, Chuuk, Kosrae les Carolines orientals i les Yap Des del 1947 formaren part amb Palau i les illes Marshall de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària dels EUA El 1979 es constituí en estat lliure associat als EUA Després de la conclusió del fideïcomís de les Nacions Unides al desembre del 1990, Micronèsia es convertí en membre de l’ONU al setembre del 1991 D’aleshores ençà, la vida política es caracteritzà per un immobilisme absolut, malgrat els problemes econòmics i les acusacions de corrupció dirigides a la classe política Després de…
Seychelles

Aspecte d'una de les illes, Anse de l'Islette, que conformen l'arxipèlag de les Seychelles
© Rachel Thecat
Arxipèlag
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, al N de Madagascar; la capital és Victoria, a l’illa de Mahé.
La geografia L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà Conté dos grups d’illes el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé 145 km 2 , Praslin, Silhouette i La Digue i diverses illes de formació corallina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis El bosc tropical que originàriament cobria les illes ha…
Trinidad i Tobago

L’illa de Tobago, amb les seves platges, és l’atractiu turístic principal de l’estat insular de Trinidad i Tobago
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag
Estat
Estat insular de l’Amèrica del Sud, a les Petites Antilles; la capital és Port of Spain.
La geografia La república és constituïda per Trinidad, la més meridional de les illes del Carib, i per Tobago, la qual és uns 32 km al NE de Trinidad Aquesta illa, situada a la costa nord de Veneçuela representa el 94% de la superfície total del país L’economia ha estat profundament transformada els darrers decennis, i ha passat d’una estructura agrícola a una fase d’expansió, per raó de l’explotació de rics jaciments de petroli, gas natural i asfalt elaborats íntegrament al país L’agricultura ocupa una desena part de la població activa, però solament contribueix amb el 2% al PIB 1993 Els…
Tuvalu

Vista aèria d'un dels atols que conformen l'arxipèlag de Tuvalu
© Inaba Tomoaki
Estat
Arxipèlag
Estat insular del Pacífic occidental; la capital és Vaiaku (4 000 h [est 1995]), a l’atol de Funafuti.
La geografia Arxipèlag d’origen corallí, és format pels atols Nanumea, Nui, Nukufetau, Funafuti on, a la barrera corallina de Fongafale, hi ha la capital i Nukulaelae, a més de diverses barreres corallines Són illes molt planes no més de 5 m per sobre del nivell del mar, de clima tropical oceànic L’agricultura de subsistència, que ocupa el 60% de la població, comprèn conreus tropicals coco, taro, nyam, etc La copra, extreta del coco i únic article d’exportació, és la base d’una escadussera manufactura La venda de llicències de pesca a països tercers i la tramesa de divises per part de…
Saint Vincent i les Grenadines

Paisatge d'una de les illes de les Grenadines
Arxipèlag
Estat
Estat de l’Amèrica Central, a les Petites Antilles, situat al S de Saint Lucia, al N de Grenada i a l’W de Barbados; la capital és Kingstown.
La geografia El territori és compost pel grup septentrional de l’arxipèlag de les Grenadines i per l’illa de Saint Vincent 366 km 2 , que acull el 93% de la població de l’estat D’origen volcànic, Saint Vincent és molt muntanyosa el volcà La Soufrière, de 1234 m d’altitud, és el cim més elevat del país El clima és tropical marítim, amb una oscillació tèrmica mitjana entre 18°C i 32°C i unes precipitacions entre 1500 mm i 3750 mm anuals L’agricultura aportava el 9,2% del PIB el 1998 i donava feina a prop del 20% de la població activa Els conreus ocupen al voltant del 30% del territori, amb les…
Maldives

Vista aèria d’una illa deshabitada en l’atol Male'
© Alanesspe / Dreamstime.com / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Àsia meridional, situat a l’oceà Índic, a uns 450 km de la punta sud de l’Índia; la capital és Male'.
La geografia L’arxipèlag, d’origen corallí, és format per unes 2000 illes que s’estenen uns 1000 km de nord a sud Només 220 illes són habitades El clima és equatorial 27ºC de temperatura mitjana anual i una precipitació anual d’uns 3000 mm Tradicionalment, la pesca ha estat el recurs econòmic principal, només superada pel turisme des del 1990 Amb una aportació de prop del 16% del PIB i un 20% de la població activa ocupada 1998, constitueix el principal producte d’exportació Hi és molt predominant la pesca de la tonyina El 1999 fou inaugurat un gran complex pesquer Kooddoo Fisheries i de…
Cap Verd

Vista de Mindelo (Cap Verd)
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Àfrica, a l’oceà Atlàntic, format per l’arxipèlag homònim, situat uns 500 km a l’W de Dakar, Senegal; la capital és Praia, a l’illa de São Tiago.
La geografia La geografia física Les illes, en nombre de 10 Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia, São Nicolau, Sal, Boa Vista, Maio, São Tiago, Fogo i Brava, a més de nombrosos illots, són d’origen volcànic i presenten un aspecte muntanyós el cim culminant és Pico 2830 m alt, a l’illa de Fogo El clima és càlid i sec 25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia La geografia econòmica i l’economia El principal recurs econòmic és l’agricultura cafè, blat de moro, cocos, batates, canya de sucre, mandioca, en general per a l’alimentació, i sobretot, les bananes, conreus regats al…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…