Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Espòrades
Arxipèlag
Illes de Grècia, a la mar Egea.
Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud els punts més…
Svalbard
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic sota sobirania noruega.
Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes…
Estats Federats de Micronèsia

Vista de la illa de Pohnpei
© University of Berkeley
Estat
Arxipèlag
Federació d’estats de l’arxipèlag de les Carolines, al nord de Nova Guinea; la capital és Palikir.
És formada pels estats de Pohnpei, Chuuk, Kosrae les Carolines orientals i les Yap Des del 1947 formaren part amb Palau i les illes Marshall de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària dels EUA El 1979 es constituí en estat lliure associat als EUA Després de la conclusió del fideïcomís de les Nacions Unides al desembre del 1990, Micronèsia es convertí en membre de l’ONU al setembre del 1991 D’aleshores ençà, la vida política es caracteritzà per un immobilisme absolut, malgrat els problemes econòmics i les acusacions de corrupció dirigides a la classe política Després de les eleccions…
Illes Verges Britàniques

Road Town
Tomcio77 (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Colònia de la Gran Bretanya que comprèn les illes orientals de l'arxipèlag de les Verges, a l'E de Puerto Rico, a la regió del Carib; la capital és Road Town.
Són integrades per unes quaranta illes, onze de les quals són habitades les principals són Tórtola 54 km 2 , Virgin Gorda 21 km 2 , Anegada 39 km 2 i Jost Van Dyke 8 km 2 Descobertes per Cristòfor colom el 1493, passaren a l’imperi britànic el 1672
illes Frisones
Arxipèlag
Cadena d’illes baixes davant la costa sud i est de la mar del Nord, davant el litoral de Frísia i pertanyents als Països Baixos (Frisones occidentals), a Alemanya (Frisones orientals i part de les septentrionals) i a Dinamarca (resta de les Frisones septentrionals).
Els terrenys són sorrencs, amb parts argiloses més fèrtils i d’altres de pantanoses Hi és important la pesca, la ramaderia d’ovins i, sobretot, de bovins vaques frisones Hom hi conrea sègol, civada i patates, i hi ha indústria turística a les platges
Seychelles

Aspecte d'una de les illes, Anse de l'Islette, que conformen l'arxipèlag de les Seychelles
© Rachel Thecat
Arxipèlag
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, al N de Madagascar; la capital és Victoria, a l’illa de Mahé.
La geografia L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà Conté dos grups d’illes el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé 145 km 2 , Praslin, Silhouette i La Digue i diverses illes de formació corallina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis El bosc tropical que originàriament cobria les illes ha…
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…