Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cos
Urbanisme
Solar apte per a edificar-hi o ja edificat dins uns nucli de població.
Fa generalment uns 25 pams d’amplada
passeig

Passeig de Colon de Polinyà de Xúquer
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Urbanisme
Carrer, avinguda o via d’una certa amplada, generalment amb arbres, originalment destinat a passejar-hi.
llac de Rybinsk
Embassament
Pantà del Volga, format per les preses construïdes al Volga i al Šeksna, a les oblasti de Jaroslavl’, Vologda i Tver.
Té una superfície de 4 580 km 2 i un volum de 25,4 km 3 la longitud és de 110 km pel Volga, de 226 pel Mologa i de 328 pel Šeksna l’amplada màxima és de 60 km i la profunditat mitjana de 5,6 m A la riba, la ciutat més important és Rybinsk
presa de les Tres Gorges

Presa de les Tres Gorges
Kyla Duhamel (CC BY 2.0)
Embassament
Presa de la República Popular de la Xina, al riu Iang-Tsé.
Situada a l’oest de la ciutat de Yichang província de Hubei, és el pantà més gran del món té una capacitat màxima de gairebé 40 km 3 , una superfície de prop de 1045 km 2 i una longitud màxima d’uns 600 km per 1,1 km d’amplada màxima La presa és de sistema de gravetat, amb una base de fonamentació de 115 m d’amplada per 40 m al coronament la longitud és de 2,3 km i l’alçària de 185 m Construïda principalment per a la generació d’electricitat, la seva central és la més gran del món per capacitat installada 22500 MW i en generació d’energia Secundàriament és utilitzada…
Kujbyšev
Embassament
Pantà en el riu Volga, format per la presa hidroelèctrica del Volga, un dels més grans del món.
La superfície és de 6 450 km 2 , el volum de 58 km 3 , la profunditat mitjana de 9 m i la màxima de 39 m La longitud pel llit del Volga és de 580 km, i l’amplada màxima, de 30 km La potència installada és de 2,3 milions de kW, i la producció mitjana anual d’energia, d’11 000 milions de kWh A les vores del pantà hi ha les ciutats de Kazan’, Uljanovsk i Čeboksary
Akosombo
Embassament
Embassament
Pantà construït (1966) en el curs baix del riu Volta (Ghana), amb una resclosa de 130 m d’alçada i de 650 m d’amplada.
Alimenta les indústries de Tema foneria d’alumini
Francesc Renart i Arús
Frances Renart i Arús
© Fototeca.cat
Urbanisme
Teatre
Literatura catalana
Urbanista i comediògraf.
Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…
,