Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’EbreLa superficie…
pantà d’Aulerit
Embassament
Pantà projectat a la rambla de les Coves, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).
pantà de Susqueda
El pantà de Susqueda
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà (238 hm 3
de capacitat) construït sobre el Ter dins el terme de Susqueda
(Selva), aprofitant el congost per on passa el riu entre la serra de Montdois i el Portell, al N, i la de Sant Benet al S.
Iniciat el 1958 per Hidroelèctrica de Catalunya SA, entrà en servei el 1966 i fou inaugurat el 1967 El mur de contenció fa 135 m alt i es troba aigua avall de l’antic poble de Susqueda, que ha restat negat La central hidroelèctrica, subterrània, és a 4 km aigua avall i té una producció mitjana anual de 180 milions de kWh
pantà de Sant Llorenç de Montgai
Vista del pantà de Sant Llorenç de Montgai (Noguera)
© C.I.C. - Moià
Embassament
Pantà del municipi de Camarasa (Noguera).
Format a la vall del Segre, té una capacitat de tres milions de m 3 L’any 1935, La Canadenca construí una resclosa 2 km al S del poble de Llorenç de Montgai , i el pantà fou destinat a la producció d’electricitat central de Llorenç de Montgai 7440 kW de potència installada i 57 milions de kWh de producció mitjana anual i al regadiu
presa de Camarasa
Vista aèria de la presa de Camarasa
© Fototeca.cat
Embassament
Resclosa del pantà de Camarasa, de 92 m d’altitud, situada al municipi de Camarasa (Noguera).
pantà del Pasteral
Vista de la resclosa del pantà del Pasteral
© CIC-Moià
Embassament
Pantà del Ter que aprofita un congost entre els termes de la Cellera de Ter i Amer, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer, a la comarca de la Selva.
Té una resclosa de 154 m de llarg per 26 m d’alt, que fou construïda durant el primer quart del segle XX, juntament amb la central hidroelèctrica A partir dels primers anys de la dècada de 1970, hom desvia cap a Barcelona una part de la seva aigua, que contribueix a l’abastament de la gran ciutat
pantà d’Ulldecona
Embassament
Pantà, inaugurat el 1985, a la capçalera del riu de la Sénia, dins el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la confluència del barranc de la Fou (que baixa del tossal de Cantaperdius) i dels de Teulatí (o de la Tenalla) i de la Pobla.
Fou construït per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la capacitat és de 12,5 milions de m 3 , i la resclosa fa 54 m alt i 180 de llargada
pantà de Canelles
pantà de Canelles
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del municipi d’Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana (716 milions de m3).
A causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, les seves cues no arriben, malgrat les previsions, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guard, i del Pont de Montanyana, a la Noguera La central de Canelles el salt té 96 m, de l’ENHER, té una potència installada de 150000 kW i una producció anual mitjana de 110166 000 kWh