Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
pantà d’Ulldecona
Embassament
Pantà, inaugurat el 1985, a la capçalera del riu de la Sénia, dins el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la confluència del barranc de la Fou (que baixa del tossal de Cantaperdius) i dels de Teulatí (o de la Tenalla) i de la Pobla.
Fou construït per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la capacitat és de 12,5 milions de m 3 , i la resclosa fa 54 m alt i 180 de llargada
pantà de Tous
El pantà de Tous
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït en el curs del Xúquer, just a la seva sortida dels grans encaixaments en els terrenys calcaris de la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés (Millars i Tous).
Aprofitant un dels darrers estrets abans de sortir al pla de la Ribera Alta, començà a construir-se al principi del decenni dels seixanta i fou acabat a la darreria de la dècada dels setanta Determinà l’enderrocament de l’antic poble de Tous, just darrere la resclosa, i el trasllat a un nou emplaçament En funcionament des del 1980, amb una capacitat de 51 hm 3 , la presa fou arrabassada els dies 20 i 21 d’octubre del 1982 per la crescuda de les aigües del riu Xúquer, a conseqüència dels intensos aiguats caiguts en tot el País Valencià i Múrcia La progressiva erosió i ruptura de la paret…
pantà de Canelles
pantà de Canelles
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del municipi d’Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana (716 milions de m3).
A causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, les seves cues no arriben, malgrat les previsions, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guard, i del Pont de Montanyana, a la Noguera La central de Canelles el salt té 96 m, de l’ENHER, té una potència installada de 150000 kW i una producció anual mitjana de 110166 000 kWh
pantà de Camarasa
Vista del pantà de Camarasa
© C.I.C. - Moià
Embassament
Embassament
Pantà (113 milions de m 3
) de la Noguera Pallaresa que s’estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l’aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt.) i la central elèctrica de Camarasa
, ja dins el municipi de Camarasa (Noguera).
Fou construït el 1920 per La Canadenca actualment pertany a FECSA A causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable Té una potència installada de 56000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh
pantà de Buseo
Embassament
Pantà (8 milions de m3) del riu de Xera, dins el municipi de Xera (Serrans), al sud del poble, destinat al regatge.
La presa fou construïda del 1903 al 1913
pantà de Benaixeve
Embassament
Pantà situat en el curs mitjà del Túria, al municipi de Benaixeve
.
La necessitat de la seva construcció fou assenyalada en el pla hidràulic del 1912, però fins el 1933 amb la denominació de pantà de Blasco i Ibàñez no començaren les obres, que foren interrompudes gairebé immediatament La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i l’obra fou inaugurada amb el nom de Pantano del Generalísimo el 1953 Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi Té capacitat per a 228 milions de m 3 , i el salt de presa 110 m alt és capaç de produir 33 milions de kWh anuals Els seus objectius principals són la producció d’electricitat, el…
pantà de Benadressa
Embassament
Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda.
Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat Té una capacitat de 27,2 milions de m 3 i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4 500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament
Belesar
Arquitectura civil
Embassament
Pantà de Galícia, a la província de Lugo, construït al curs mitjà del riu Miño.
Té una capacitat de 655 hm 3 i és utilitzat per al regatge 1 828 ha i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 225 037 kW
Bárcena
Arquitectura civil
Embassament
Pantà de la província de Lleó, a la comarca d’El Bierzo, format per embassament de les aigües del riu Sil al terme municipal de Ponferrada, amb una capacitat de 341 hm3.
Hi ha una central elèctrica de l’ Empresa Nacional de Electricidad 92808 MWh
Barasona
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït sobre l’Éssera, prop de la seva confluència amb el Cinca, dins l’actual terme de Graus (a la província d’Osca).
Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina