Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pantà del Gaià
El pantà de Gaià, al Tarragonès
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del Gaià, a la comarca del Tarragonès.
Situat a l’estret de Cadernal, prop de Salomó, té una superfície de 326,2 ha, i una capacitat de 60,4 hm 3 Inaugurat el 1975, proporciona aigua per al regatge i per a la refineria petroquímica del Camp de Tarragona
pantà de la Baells
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà, que rep les aigües del Llobregat
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Llobregat, al congost de la Baells, dins els termes de Cercs, Vilada i la Quar (Berguedà).
Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat
pantà de Susqueda
El pantà de Susqueda
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà (238 hm 3
de capacitat) construït sobre el Ter dins el terme de Susqueda
(Selva), aprofitant el congost per on passa el riu entre la serra de Montdois i el Portell, al N, i la de Sant Benet al S.
Iniciat el 1958 per Hidroelèctrica de Catalunya SA, entrà en servei el 1966 i fou inaugurat el 1967 El mur de contenció fa 135 m alt i es troba aigua avall de l’antic poble de Susqueda, que ha restat negat La central hidroelèctrica, subterrània, és a 4 km aigua avall i té una producció mitjana anual de 180 milions de kWh
pantà de Benadressa
Embassament
Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda.
Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat Té una capacitat de 27,2 milions de m 3 i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4 500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament
pantà de Sant Ponç
Pantà de Sant Ponç, Clariana del Cardener
© C.I.C -Moià
Embassament
Pantà del Cardener en terme de Clariana de Cardener (Solsonès).
Iniciat el 1949 per la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals, fou inaugurat provisionalment el 1954 i definitivament el 1964 fou el primer pantà acabat a la conca del Llobregat Té uns 6 km de llarg i la cua s’apropa a la carretera de Solsona a Berga La resclosa fa fins a 60 m d’alçada i 309 de llargada Amb 24,7 hm 3 de capacitat, és destinat a la regulació del Cardener i el Llobregat Un branc de carretera que arriba de Santa Susanna línia Manresa-Solsona, pel Cardener, hi facilita la pesca esportiva
pantà de Rialb
Embassament
Pantà al sector del Segre Mitjà, que afecta les comarques de l’Alt Urgell i la Noguera, entre els municipis de Ponts i Oliana.
És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi delaBaroniadeRialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en…
pantà de Flix

Vista del pantà de Flix
© ACUAMED / ACA
Embassament
Pantà de la comarca de la Ribera d’Ebre, dins el terme municipal de Flix.
Alimentat per les aigües de l'Ebre, té una superfície de 320 ha, una capacitat d'11 hm 3 i una longitud de 400 m, i l’altura de la presa és de 26 m Fou inaugurat el 1948 El vessament continuat de residus per la indústria química al llarg de més de cent anys entre altres, metalls pesants com el mercuri, organoclorats com el DDT i radionúclids ha donat lloc a una acumulació de llots tòxics al llit de l'Ebre i posteriorment al fons del pantà unes 750 tones de fang, poc més de la meitat de les quals són residus tòxics, que representa un greu perill de contaminació incontrolable al…
pantà de Loriguilla
Vista aèria del pantà de Loriguilla
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Túria, dins el municipi de Loriguilla (Camp de Túria), de 71 hm 3
de cabuda, inaugurat pel novembre del 1967, el qual ocasionà el desplaçament de la població municipal de Riba-roja de Túria.
La finalitat és la producció d’energia i el regadiu del Camp de Túria pròxim
pantà d’Ulldecona
Embassament
Pantà, inaugurat el 1985, a la capçalera del riu de la Sénia, dins el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la confluència del barranc de la Fou (que baixa del tossal de Cantaperdius) i dels de Teulatí (o de la Tenalla) i de la Pobla.
Fou construït per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la capacitat és de 12,5 milions de m 3 , i la resclosa fa 54 m alt i 180 de llargada