Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Belesar
Arquitectura civil
Embassament
Pantà de Galícia, a la província de Lugo, construït al curs mitjà del riu Miño.
Té una capacitat de 655 hm 3 i és utilitzat per al regatge 1 828 ha i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 225 037 kW
pantà de Terradets

Vista del pantà de Terradets (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Embassament
Pantà construït el 1935 sobre la Noguera Pallaresa, ocupant les terres dels termes municipals de Castell de Mur i Llimiana (Pallars Jussà).
De 8 km de longitud, alimenta la central elèctrica de Terradets , d’una potència installada de 32500 kW/A i una producció mitjana de 79000000 kWh Queda tancat al S pel pas dels Terradets
Cíjara
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït en el riu Guadiana, a la província de Badajoz, Extremadura.
Té una capacitat de 1 670 Hm 2 i és utilitzat per al regatge Plan Badajoz i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 34 340 kW i la seva producció anual de 76 milions de kW/h
pantà de Camarasa
Vista del pantà de Camarasa
© C.I.C. - Moià
Embassament
Embassament
Pantà (113 milions de m 3
) de la Noguera Pallaresa que s’estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l’aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt.) i la central elèctrica de Camarasa
, ja dins el municipi de Camarasa (Noguera).
Fou construït el 1920 per La Canadenca actualment pertany a FECSA A causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable Té una potència installada de 56000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh
pantà de Sant Llorenç de Montgai

Vista del pantà de Sant Llorenç de Montgai (Noguera)
© C.I.C. - Moià
Embassament
Pantà del municipi de Camarasa (Noguera).
Format a la vall del Segre, té una capacitat de tres milions de m 3 L’any 1935, La Canadenca construí una resclosa 2 km al S del poble de Llorenç de Montgai , i el pantà fou destinat a la producció d’electricitat central de Llorenç de Montgai 7440 kW de potència installada i 57 milions de kWh de producció mitjana anual i al regadiu
pantà de Sau

El pantà de Sau; al centre, el puig de la Força i els cingles de Tavertet
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Embassament
Pantà del municipi de Vilanova de Sau (Osona), que regula les aigües del Ter i és també aprofitat per a la producció elèctrica.
Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh
pantà de Canelles
pantà de Canelles
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del municipi d’Os de Balaguer, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana (716 milions de m3).
A causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, les seves cues no arriben, malgrat les previsions, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guard, i del Pont de Montanyana, a la Noguera La central de Canelles el salt té 96 m, de l’ENHER, té una potència installada de 150000 kW i una producció anual mitjana de 110166 000 kWh
pantà de Sant Antoni

Pantà de Sant Antoni, i al fons la Pobla de Segur
© Fototeca.cat
Embassament
Embassament
Pantà de la Noguera Pallaresa, entre la Pobla de Segur i Talarn, al centre de la conca de Tremp.
La presa, de 100 m d’altura, es construí el 1918 i negà terres dels termes de la Pobla de Segur, el Pont de Claverol, Salàs de Pallars, Isona i Talarn embassa 227 807 400 m 3 i té una llargada de 7 km Té una potència installada de 30 000 kW i una producció mitjana de 135 milions de kWh Alimenta la central hidroelèctrica de Talarn i rega 2 500 ha
Kujbyšev
Embassament
Pantà en el riu Volga, format per la presa hidroelèctrica del Volga, un dels més grans del món.
La superfície és de 6 450 km 2 , el volum de 58 km 3 , la profunditat mitjana de 9 m i la màxima de 39 m La longitud pel llit del Volga és de 580 km, i l’amplada màxima, de 30 km La potència installada és de 2,3 milions de kW, i la producció mitjana anual d’energia, d’11 000 milions de kWh A les vores del pantà hi ha les ciutats de Kazan’, Uljanovsk i Čeboksary
pantà de Riudecanyes
Resclosa del pantà de Riudecanyes
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del Baix Camp, dins el municipi de Riudecanyes
, al curs de la riera de Riudecanyes.
Fou bastit a partir del 1907 i començà a funcionar el 1919, amb una cubicació de 3,11 hectòmetres per al regatge dels termes de Reus, Riudoms i Montbrió Forneix aigua a Reus 1924, Riudoms 1948 i Vila-seca i Salou 1955 En 1934-51 fou ampliat pel canal de Siurana a través d’un canal-túnel que aporta les aigües sobrants del riu de Siurana La construcció del pantà de Siurana potencià el de Riudecanyes El 1991 hom n'amplià la capacitat en un 70%, fins a 5,32 hectòmetres