Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
cascades Victòria

Vista de les cascades Victòria
CC Wonderful Pics
Cascada
Salts d’aigua situats a la frontera entre Zimbàbue i Zàmbia, on el Zambezi es precipita en una gran fissura de 122 m d’alçada.
Tenen l’amplada màxima 1600 m de l’abril al juny, quan el Zambezi porta el màxim cabal Són les terceres del món pel volum A l’E el riu cau en una gorja Batoka d’una 75 m d’amplada anomenada Boiling Pot
cascades del Niàgara

Les cascades del Niàgara
© Xevi Varela
Cascada
Salt produït pel riu Niàgara (56 km) a la frontera entre l’estat de Nova York (EUA) i la província d’Ontario (Canadà), en comunicar-se els llacs Erie i Ontario, de diferents nivells.
L’illa de Goat divideix les cascades en dues seccions la canadenca, de 918 m d’amplada i 48 m d’alçada, i la nord-americana, de 323 m d’amplada i 51 m d’alçada És un dels llocs més turístics de l’Amèrica del Nord Segons el tractat del 1950 entre els EUA i el Canadà, tots dos estats participen en la seva explotació Hi ha installat el conjunt hidroelèctric més important de l’Amèrica del Nord Dues ciutats, vora el riu, en porten el nom Niagara Falls , l’una al Canadà 76917 h 1996 i l’altra als EUA 55928 h est 1999
anell
Tecnologia
En les bombes i motors hidràulics de paletes, peça que té un contorn interior de forma especial, generalment circular o ovalada, sobre la qual són aplicades constantment les paletes quan l’aparell funciona efectivament.
Les proporcions d’aquest contorn i l’amplada de l’anell determinen la quantitat de líquid impulsat a cada volta i, per tant, el cabal que pot donar la bomba segons la velocitat amb què giri
desenrotlladora
Tecnologia
Màquina emprada per a efectuar el desenrotllament de la fusta.
Actua com un torn, fent voltar el tronc mentre una fulla tallant de l’amplada de la màquina va avançant en direcció a l’eix, tallant la fusta de manera que a cada volta avança una distància igual al gruix de la xapa Per a facilitar l’operació, el tronc és estovat prèviament en un ambient de vapor
llescar
Tecnologia
Tallar transversalment (les pannes) en llesques d’una amplada igual a la que hagin de tenir els taps.
filtre de Nyquist
Tecnologia
Filtre emprat en sistemes de comunicacions digitals per a reduir la interferència intersimbòlica.
La interferència intersimbòlica es produeix quan un símbol transmès es confon en el temps amb els símbols veïns, modificant els valors del senyal digital fins al punt que el receptor no pot reconèixer els símbols transmesos Té relació amb l’ample de banda del canal i amb la velocitat de la transmissió de dades augmenta a menys amplada de banda i a més velocitat També es pot produir si hi ha rebots de les ones electromagnètiques que arriben al receptor pertorbant la forma de l’ona directa entre l’emissor i el receptor
Ripon Falls
Cascada
Saltant (de 148 m d’alçada i 174,3 m d’amplada) del Nil Victoria, al SE d’Uganda.
Descobert el 1862 per John Speke La construcció de la presa a Owen Falls l’ha inundat
rebobinatge
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual és sotmès el paper sortit de màquina, que consisteix a obtenir, a partir d’una bobina de paper continu de gran diàmetre i de gran amplada, bobines de diàmetre relativament petit i, eventualment, de menor amplada.
cinta perforada
Tecnologia
Cinta de paper resistent que, com a suport d’informació, és emprada en telecomunicacions i en certes màquines com telers, màquines eines de comandament numèric, màquines de fotocomposició, etc.
Conté una sèrie de perforacions disposades en diferents canals en nombre de 5 a 8 i paralleles a la cinta, la combinació de les quals permet de representar diferents caràcters L’amplada de la cinta és compresa entre 18 i 25 cm Els dispositius de lectura de cintes poden ésser electromecànics o fotoelèctrics la velocitat de lectura pot arribar a 1 000 caràcters/s, i la de perforació, a uns 150 caràcters/s La tendència actual és de substituir la cinta perforada per altres sistemes que permeten una més gran densitat d’enregistrament de la informació i una més gran velocitat d’accés,…
fer bou
Tecnologia
Presentar les llesques de suro més amplada a la part del mig que no a les puntes, per defecte del llescat.