Resultats de la cerca
Es mostren 1969 resultats
muntanyeta dels Sants
Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
coll Sacreu
Collada
Depressió (368 m) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels municipis de Vallgorgina Vallès Oriental i d’Arenys de Munt Maresme, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
coll de la Perafita
Collada
Coll de la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, pel qual passa la carretera de Figueres a Portbou, a l’indret de la seva bifurcació vers Cadaqués.
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
tòs Pelat
Turó
Turó (235 m) del Camp del Túria, al límit dels municipis de Llíria i de la Pobla de Vallbona.
turó de la Peira
Turó
Turó (138 m alt.) del pla de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al NE s’estén ja pel d’Horta.
Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó 1929 i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina Al final dels anys cinquanta ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic
coll de Parpers
Collada
Depressió de la Serralada Litoral (anomenada aquí serra de Parpers
) entre la serra d’Ametlla (425 m) i el turó dels Castellans (378 m), al límit dels municipis de la Roca del Vallès i d’Argentona.
Hi passa l’autovia de Granollers a Mataró pel túnel homònim
península de Paria
Península
Península al NE de Veneçuela, a l’estat de Sucre, davant l’illa de Trinitat, de la qual la separa el braç de mar de Bocas del Dragón.
Té 120 km de llarg i marca la part septentrional del golf de Paria