Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gaspé
Península
Península del Canadà, a la província del Quebec, entre l’estuari del Sant Llorenç, el Gaspé Passage i la badia de Chaleur del golf de Sant Llorenç.
El relleu és muntanyós, format per les muntanyes de Notre Dame i de Shieckshock 1 268 m, les quals formen part del sistema dels Apalatxes La població, el 85% de la qual és d’origen francès, es dedica a l’agricultura i a la mineria
Gydanskij
Península
Península de la Sibèria Occidental, Rússia.
Predominantment plana, és formada per sediments quaternaris El clima és àrtic les temperatures mitjanes són al gener, -27°C i -30°C, i al juliol, 8°C i 12°C Les precipitacions anuals són de 200 a 300 mm Coberta gairebé totalment per molses i líquens, l’extrem nord és cobert per tundra àrtica, i al sud hi ha bosc-tundra foliàcia, amb pastures
Boothia
Península
Península del Canadà, a l’oceà Àrtic, pertanyent administrativament al territori del Nord-oest.
És la més septentrional de les penínsules canadenques, i és separada de la Terra de Baffin pel golf de Boothia , i de l’illa Victoria pel canal MacClintock La península fou descoberta el 1829 pel capità John Ross, que li donà el nom en honor de sir Felix Booth, que n'havia finançat l’expedició
Ungava
Península
Península de Quebec, situada a la banda septentrional de la península del Labrador, entre la badia de Hudson, a l’W, l’estret de Hudson, al N, i la badia d’Ungava, a l’E.
El territori, ondulat i sembrat de llacs, és ric en jaciments de ferro Incorporat a la província de Quebec 1912, en constitueix un districte La badia d’Ungava , compresa entre el cap Hopes Advance, a l’W, i el cap Chidley, a l’E, rep, entre altres, les aigües dels rius George, Koksoak i Payne Al centre de la badia, cloent-la, hi ha l’illa d’Akpatok
Kamtxatka
© Fototeca.cat
Península
Península del NE d’Àsia, a l’extrem més oriental de Rússia (1.200 km de llargària i 450 km d’amplada màxima).
És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya es transformen en tundra S'inclou territorialment…
Kola
Península
Península de Rússia, al NW de la part europea de l’estat, a l’oblast’ de Murmansk.
És banyada al N per la mar de Barents, i al S i a l’E per la mar Blanca Al N la costa és alta i escarpada, i al S, baixa i en pendent suau A l’W hi ha els massissos muntanyosos de Chibiny 1 191 m d’alt i les tundres de Lovoz'orsk 1 120 m, i al centre la cadena divisòria de Kejvy 397 m Hi ha jaciments d’apatita, ferro, mica i alúmina El clima és relativament suau, gràcies a la influència del corrent temperat de l’Atlàntic Al nord la vegetació és de tundra, i al centre i al sud, de taigà La població autòctona era formada per semis, que la colonització russa ha deixat en minoria La…