Resultats de la cerca

Es mostren 5 resultats

mar de la Xina Meridional

Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
Gran enciclopèdia catalana

mar de Beaufort

Mar
Mar adjacent a l’oceà Àrtic, entre l’arxipèlag Àrtic, Canadà, i les costes septentrionals d’Alaska.
La seva profunditat màxima és de 4 863 m
Gran enciclopèdia catalana

mar dels Txuktxis

Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
Gran enciclopèdia catalana

mar Groga

Mar
Mar costanera del Pacífic, a l’Àsia oriental, compresa entre la costa nord-oriental de la Xina i la península de Corea.
D’escassa profunditat, deu el nom als abundants alluvions de terres grogues o loess aportats pel riu Huang He Les seves costes són molt retallades per entrants i amples badies, separades per vastes penínsules, com la de Shandong i la de Guangdong, i vorejades de nombroses illes
Gran enciclopèdia catalana

mar de la Xina Oriental

Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
Gran enciclopèdia catalana