Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
mar de la Sibèria Oriental
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, entre les illes de Novosibirsk i Wrangel.
Té una superfície de 936000 km 2 , un volum de 42000 km 3 i una profunditat mitjana de 45 m, amb una màxima de 155 m Hi desemboquen els rius Indigirka, Kolyma, Alazeja i Khroma Els ports principals són Pevek, Tabor i Ambarčik
mar d’Okhotsk
Mar
Mar al NW de l’oceà Pacífic, separada d’aquest per la península de Kamtxatka, les illes Kurils, Hokkaidō i Sakhalin.
És comunicada amb la mar del Japó pels estrets de la Tartària i de La Pérouse Té una superfície d’1 583 000 km 2 , una profunditat mitjana de 777 m i una profunditat màxima de 3 372 m el volum mitjà és d’1 365 000 km 3 Hi desguassen els rius Amur, Uda, Okhota i Penžina Per les seves reserves piscícoles, ocupa el primer lloc en el món hi excelleix la pesca de crancs Els ports principals són Magadan i Okhotsk, al continent, Korsakov, a Sakhalin, i Severo-Kuril’sk, a les Kurils
mar del Nord

Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
mar Negra

La mar Negra des del llogaret de Sinemorets, Bulgària
Oficina de Turisme de Bulgària
Mar
Mar continental annexa a la Mediterrània.
S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat augmenta fins…
mar de Mirto
Mar
Nom donat en l’antiguitat a la part de la mar Egea compresa entre l’Àtica (o la punta meridional de l’illa d’Eubea), la Lacònia i les Cíclades.
El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea
mar de Bering
Mar
Mar annexa a l’extrem septentrional de l’oceà Pacífic, que comunica amb l’oceà Àrtic per l’estret del mateix nom.
És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són pràcticament…
mar de Weddell
Mar
Mar de l’Antàrtida, entre la Terra de la Reina Maud i la península Antàrtica, que limita al S amb els bancs de glaç de Lasitev i Filchner.
Pren el nom de l’explorador britànic James Weddell Oostende 1787 — Londres 1834, que l’explorà en el seu tercer viatge
mar de Bellingshausen
Mar
Mar adjacent a l’oceà Antàrtic, entre la Terra d’Alexandre I i la península de Thurston.
Un doble sistema de corrents condiciona la distribució de la temperatura i la salinitat Rep el nom de l’explorador Fabian Gottlieb von Bellingshausen