Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mar de Bismarck
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, al NE de l’illa de Nova Guinea, i rodejat també pels arxipèlags d’Admiralty Islands, Sant Maties, New Ireland i New Britain (Papua Nova Guinea).
Skagerrak
Mar
Part de la mar del Nord compresa entre el nord de Jutlàndia (Dinamarca), Noruega i Suècia (300 km de llarg per 100-150 d’ample).
Fou escenari de la batalla naval de Jutlàndia
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
mar del Nord
Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el…
mar del Corall
Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
mar de les Salomó
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre l’arxipèlag de Louisiade, el sector sud-oriental de l’illa de Nova Guinea, l’illa de New Britain, i les illes Salomó.
mar de Groenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Groenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Groenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern