Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mar de Sulu
Mar
Part occidental del Pacífic septentrional, limitat al N per l’illa de Palawan en un costat i les Filipines a l’altre; l’arxipèlag de Sulu separa aquesta conca de la més meridional de la mar de Cèlebes.
Té una extensió total d’uns 260 000 km 2 Els estrets de comunicació amb altres mars no superen els 450 m de profunditat, mentre que la fondària màxima de la mar arriba als 5 600 m Els ports més importants són els de Sandakan i Kudat, a Borneo, i els d’Iloilo i Zamboanga a les illes Filipines
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
mar de la Xina Meridional
Mar
La més gran de les mars litorals de l’oceà Pacífic.
S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment hidrocarburs Per la seva…
mar Balear
Mar
Sector, el més ampli, de la Mediterrània occidental, al voltant de les Illes Balears, comprès entre la península Ibèrica, la costa septentrional del Magrib, les illes de Sardenya i Còrsega i la costa del Llenguadoc i de Provença, a l’oest de Toló; és anomenat també mar Hesperi
.
El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears i Sardenya,…
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
mar Lígur
Mar
Sector de la mar Mediterrània, situat entre la costa italiana (N i E), la francesa (W) i l’illa de Còrsega (S), ocupat en gran part pel golf de Gènova, en el seu extrem septentrional.
Hi ha ports importants, com Niça, Gènova, La Spezia i Liorna Comprèn part de la Costa Blava i la Riviera italiana