Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
mar del Nord
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
mar dels Txuktxis
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
mar del Japó
Mar
Mar del Pacífic, compresa entre l’arxipèlag japonès i les costes orientals del continent asiàtic.
No és gaire profunda té, però, fosses de més de 4 000 m És unida a la mar de la Xina Oriental per l’estret de Corea, amb el Pacífic pel de Tsugaru i amb la mar Interior pel de Shimonoseki Al nord, els estrets de La Pérouse i de Tartària la separen de la mar d’Okhotsk
mar de Beaufort
Mar
Mar adjacent a l’oceà Àrtic, entre l’arxipèlag Àrtic, Canadà, i les costes septentrionals d’Alaska.
La seva profunditat màxima és de 4 863 m
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
mar Groga
Mar
Mar costanera del Pacífic, a l’Àsia oriental, compresa entre la costa nord-oriental de la Xina i la península de Corea.
D’escassa profunditat, deu el nom als abundants alluvions de terres grogues o loess aportats pel riu Huang He Les seves costes són molt retallades per entrants i amples badies, separades per vastes penínsules, com la de Shandong i la de Guangdong, i vorejades de nombroses illes