Resultats de la cerca

Es mostren 14 resultats

mar del Corall

Mar
Mar del sud-oest de l’oceà Pacífic, entre Austràlia, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, les Noves Hèbrides i Nova Caledònia; rep el nom dels nombrosos esculls coral·lins que voregen les costes de les terres que l’envolten.
Gran enciclopèdia catalana

mar de les Salomó

Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre l’arxipèlag de Louisiade, el sector sud-oriental de l’illa de Nova Guinea, l’illa de New Britain, i les illes Salomó.
Gran enciclopèdia catalana

Yatsushiro-kai

Mar
Mar, gairebé tancada, entre l’illa de Kyūshū i les illes Amakusa (Japó).
Gran enciclopèdia catalana

Uwa-Kai

Mar
Mar de l’illa de Shikoku (Japó).
Gran enciclopèdia catalana

Suo-nada

Mar
Mar que banya les costes de les illes de Kyūshū i Honshū (Japó).
Gran enciclopèdia catalana

mar d’Ariake

Mar
Mar de l’oceà Pacífic, a l’illa de Kyūshū (Japó).
Gran enciclopèdia catalana

mar de Bismarck

Mar
Mar de l’oceà Pacífic, al NE de l’illa de Nova Guinea, i rodejat també pels arxipèlags d’Admiralty Islands, Sant Maties, New Ireland i New Britain (Papua Nova Guinea).
Gran enciclopèdia catalana

Salton Sea

Mar
Mar de l’estat de Califòrnia (EUA).
Gran enciclopèdia catalana

Seto-naikai

Mar
Mar interior del Japó, entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū.
Es comunica amb el Pacífic pels estrets de Kii i de Bungo, i amb la mar del Japó pel de Shimonoseki Els seus diversos sectors porten noms diferents Hi ha nombroses illes
Gran enciclopèdia catalana

mar dels Txuktxis

Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
Gran enciclopèdia catalana