Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Yatsushiro-kai
Mar
Mar, gairebé tancada, entre l’illa de Kyūshū i les illes Amakusa (Japó).
Skagerrak
Mar
Part de la mar del Nord compresa entre el nord de Jutlàndia (Dinamarca), Noruega i Suècia (300 km de llarg per 100-150 d’ample).
Fou escenari de la batalla naval de Jutlàndia
Seto-naikai
Mar
Mar interior del Japó, entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū.
Es comunica amb el Pacífic pels estrets de Kii i de Bungo, i amb la mar del Japó pel de Shimonoseki Els seus diversos sectors porten noms diferents Hi ha nombroses illes
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
mar del Nord
Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
mar de la Xina Oriental
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, que s’estén al llarg de la costa oriental de la Xina, des de Corea i el SW del Japó, al N, fins a Taiwan, al S.
Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk a Noruega i…