Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
mar dels Txuktxis
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
mar de Beaufort
Mar
Mar adjacent a l’oceà Àrtic, entre l’arxipèlag Àrtic, Canadà, i les costes septentrionals d’Alaska.
La seva profunditat màxima és de 4 863 m
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…