Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
mar d’Irlanda
Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
mar de Groenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Groenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Groenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern
mar Cèltica
Mar
Part de l’oceà Atlàntic que voreja les costes meridionals d’Irlanda.
Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921