Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
mar Balear
Mar
Sector, el més ampli, de la Mediterrània occidental, al voltant de les Illes Balears, comprès entre la península Ibèrica, la costa septentrional del Magrib, les illes de Sardenya i Còrsega i la costa del Llenguadoc i de Provença, a l’oest de Toló; és anomenat també mar Hesperi
.
El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears i Sardenya,…
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
mar Lígur
Mar
Sector de la mar Mediterrània, situat entre la costa italiana (N i E), la francesa (W) i l’illa de Còrsega (S), ocupat en gran part pel golf de Gènova, en el seu extrem septentrional.
Hi ha ports importants, com Niça, Gènova, La Spezia i Liorna Comprèn part de la Costa Blava i la Riviera italiana
mar de Groenlàndia
Mar
Mar situada a l’E de Groenlàndia, limitada al N per l’Àrtic, al S per l’estret de Dinamarca —entre Islàndia i Groenlàndia— i a l’E per les illes Svalbard.
La profunditat màxima supera els 4800 m D’aigües molt fredes, és en bona part coberta pel glaç durant l’hivern