Resultats de la cerca

Es mostren 82 resultats

mar de Laptev

Mar
Mar de l’oceà Àrtic, la més extrema d’aquest, al litoral de Rússia, entre la península de Tajmyr i les illes Severnaja Zeml’a, a l’W, i les Novosibirsk, a l’E.
Té una superfície d’uns 70 000 km 2 , un volum d’aigua de 403 000 km 3 i una profunditat mitjana de 578 m i màxima de 3 385 m La major part de l’any resta glaçada
Gran enciclopèdia catalana

mar del Labrador

Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, situada a la costa NE del Canadà, entre la península del Labrador i el S de Grenlàndia.
Gran enciclopèdia catalana

mar de Kara

Mar
Mar de l’oceà Àrtic, al litoral de Rússia, entre les illes de Nova Terra, Terra de Francesc Josep i Terra del Nord.
Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any
Gran enciclopèdia catalana

mar Jònica

Mar
Part de la Mediterrània compresa entre la Itàlia meridional, a l’W, i Grècia, a l’E.
Comunica amb la mar Adriàtica pel canal d’Òtranto La profunditat màxima al S del Peloponès és de 5 015 m És una regió sísmica
Gran enciclopèdia catalana

mar de Java

Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre les illes de Borneo, Java i Sumatra.
L’estret de Karimata la uneix amb la mar de la Xina Meridional, i el de Sunda, amb l’oceà Índic La màxima profunditat és de 82 m
Gran enciclopèdia catalana

mar del Japó

Mar
Mar del Pacífic, compresa entre l’arxipèlag japonès i les costes orientals del continent asiàtic.
No és gaire profunda té, però, fosses de més de 4000 m És unida a la mar de la Xina Oriental per l’estret de Corea, amb el Pacífic pel de Tsugaru i amb la mar Interior pel de Shimonoseki Al nord, els estrets de La Pérouse i de Tartària la separen de la mar d’Okhotsk
Gran enciclopèdia catalana

mar d’Irlanda

Mar
Mar d’Europa, entre la Gran Bretanya (Escòcia al N, Anglaterra a l’E i Gal·les al S) i Irlanda, a l’oest.
Es comunica amb l’Atlàntic pel canal del Nord, on assoleix la profunditat màxima 245 m, i al S amb la mar Cèltica pel de Sant Jordi Té una extensió d’uns 104000 km 2 Inclou les illes de Man, d’Anglesey i de Holyhead El port més important és Liverpool Es formà fa uns 20000 anys, al final de l’últim període glacial
Gran enciclopèdia catalana

mar de les Salomó

Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre l’arxipèlag de Louisiade, el sector sud-oriental de l’illa de Nova Guinea, l’illa de New Britain, i les illes Salomó.
Gran enciclopèdia catalana

mar de Cèlebes

Mar
Mar de l’oceà Índic, entre les illes de Borneo, Mindanao i les Cèlebes.
Té una profunditat màxima de 6 218 m
Gran enciclopèdia catalana

mar Catalana

Mar
Sector de la mar Balear comprès entre les Balears i la costa peninsular, des del cap de la Nau, on limita amb la mar d’Alborán, fins a la mar Lígur, al nord.
D’alta salinitat de 37,5 a 38‰, hi manquen els corrents regulars, excepte els procedents del golf del Lleó
Gran enciclopèdia catalana