Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
mar de Noruega
Mar
Part septentrional de l’oceà Atlàntic, limitada de NW a NE per les mars de Grenlàndia i de Barents, per Noruega a l’E, per la mar del Nord, les illes Shetland i les Fèroe i l’oceà Atlàntic al S, i per Islàndia i l’illa de Jan Mayen a l’W.
Té una profunditat màxima de 3970 m, i la salinitat és del 35‰ Un corrent d’aigües càlides banya les costes de Noruega i les deslliura del glaç En alguns sectors s’hi barregen altres corrents, més freds, fet que origina la formació d’excellents bancs de pesca, especialment entorn de les àrees costaneres d’Islàndia, de Noruega i de les illes Shetland i Fèroe
mar de Weddell
Mar
Mar de l’Antàrtida, entre la Terra de la Reina Maud i la península Antàrtica, que limita al S amb els bancs de glaç de Lasitev i Filchner.
Pren el nom de l’explorador britànic James Weddell Oostende 1787 — Londres 1834, que l’explorà en el seu tercer viatge
mar del Nord
Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…