Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
pas de Mona
Estret marí
Estret de les Antilles que separa les illes de Puerto Rico i Hispaniola.
Comunica la mar Carib amb l’Atlàntic, i és navegable
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar
NASA / Alexander Gerst
Estret marí
Estret que separa la costa meridional de la península Ibèrica i la costa septentrional africana.
Té uns 14 km d’amplada mínima i posa en comunicació l’Atlàntic i la Mediterrània Des del punt de vista tectònic és una conseqüència de l’orogènia terciària En fan difícil la navegació dos corrents marins de sentit contrari un de superficial oest-est, amb aigua atlàntica, força freda i poc salada, i un altre de profund est-oest, amb aigua mediterrània, no tan freda i més salada
estret de Dinamarca
Estret marí
Estret que separa Grenlàndia d’Islàndia i comunica la mar de Grenlàndia amb l’oceà Atlàntic.
canal del Nord
Estret marí
Estret que separa Escòcia del NE d’Irlanda i comunica la mar d’Irlanda amb l’Atlàntic.
Té una longitud d’uns 150 km i s’estén des del Rhinns Point, al N, fins al Mull of Galloway, al S El lloc més estret és entre Mull of Kintyre Escòcia i Fair Head Irlanda del Nord La profunditat màxima és de 272 m El port principal és Belfast
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
estret de Cabot
Estret marí
Estret de l’Atlàntic del nord, entre les illes de Terranova i del Cap Bretó, que comunica el golf de Sant Llorenç amb l’oceà.
estret de Florida
Estret marí
Braç de mar que comunica el golf de Mèxic amb l’Atlàntic, entre la península de Florida (EUA) i les illes de Cuba i les Bahames.
Hi passa el corrent càlid de Florida, branca mare del corrent del Golf