Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
estret de Dover
Estret marí
Estret que separa Anglaterra de França i que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
Al llarg d’ambdues costes hi ha ports importants Folkestone i Dover, d’Anglaterra Boulogne-sur-Mer i Calais, de França
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
mar d’Andaman
Estret marí
Braç de mar de l’oceà Índic.
Segueix una direcció general N-S i s’estén des de les costes de Birmània fins al nord de Sumatra Té una superfície de 777 000 km 2 1 554 km de longitud i 1 036 km d’amplària Al SE s’uneix a la mar de la Xina per l’estret de Malaca, a l’oest al golf de Bengala i l’oceà Índic pels canals d’Andaman i Nicobar Rep les aigües del Irraivaddy i del Salween de Myanmar Prop de la costa de Tenasserim hi ha l’arxipèlag de Rocky Mergui Els principals ports són Rangoon, Bassein, Moulmein, Tavoy i Mergui a Birmània, Port Blair a les illes d’Andaman i Sabang a Sumatra
Dardanels
Estret marí
Estret entre Europa i Àsia que uneix la mar Egea amb la de Màrmara.
S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats…
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
canal de Yucatán
Estret marí
Braç de mar entre les costes occidentals de Cuba (cap de San Antonio i cap de Corrientes) i la península de Yucatán (cap Catoche) (350 km).
Uneix el golf de Mèxic N i la mar Carib S
estret de Taiwan
Estret marí
Estret marí entre les costes occidentals de Taiwan i les de la província xinesa de Fujian, que comunica la mar de la Xina Oriental amb la mar de la Xina Meridional.