Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Kattegat
Estret marí
Estret de l’Europa septentrional que comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord, entre Suècia i Dinamarca (península de Jutlàndia), a través de l’estret de Skagerrak al N i dels de Belt i Øresund al S.
L’amplada i la profunditat màximes són de 149 km i 94 m, respectivament
pas dels Vents
Estret marí
Estret del mar Carib, entre les illes de Cuba i la Hispaniola.
Té una amplada màxima de 80 km, i arriba als 1 700 m de profunditat
estret de Palk
Estret marí
Estret del golf de Bengala entre el SE de Dècan i Sri Lanka.
Té 100 km d’amplada i molt poca profunditat Comprèn la badia homònima, al N de Sri Lanka
Øresund
Pont d’Øresund, obert a la circulació el 2000
© Silvia Man/imagebank.sweden.se
Estret marí
Estret entre l’illa danesa de Sjaelland i Suècia, que connecta el Kattegat i la mar Bàltica.
D’una llargada de 72 km i de poca profunditat, registra un gran tràfic marítim Hi ha les ciutats de Malmö i Copenhaguen, que des de l’any 2000 estan unides pel pont d’Øresund, una obra d’enginyeria que combina pont i túnel
canal del Nord
Estret marí
Estret que separa Escòcia del NE d’Irlanda i comunica la mar d’Irlanda amb l’Atlàntic.
Té una longitud d’uns 150 km i s’estén des del Rhinns Point, al N, fins al Mull of Galloway, al S El lloc més estret és entre Mull of Kintyre Escòcia i Fair Head Irlanda del Nord La profunditat màxima és de 272 m El port principal és Belfast
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
Dardanels
Estret marí
Estret entre Europa i Àsia que uneix la mar Egea amb la de Màrmara.
S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats…