Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
raval de Sant Agustí
Antic raval
Antic raval de la ciutat d’Alzira (Ribera Alta), on fou creada, al s. XVI, la parròquia de Sant Joan.
istme de Corint
La península d’Argolida (part oriental del Peloponès) en primer pla; l’Àtica al fons; i l’istme de Corint que els connecta
Anita Gould (CC BY-NC 2.0)
Istme
Braç estret de terra (uns 6 km d’ample) que uneix el Peloponès amb la península Balcànica, travessat pel canal de Corint.
Kra
Istme
Istme del SE d’Àsia que uneix la part septentrional de la península d’Indoxina amb la seva part meridional.
Situat entre el golf de Tailàndia i la mar d’Andaman, en el seu punt més estret té 42 km d’amplada
isthme Tarauao
Istme
Istme de l’illa de Tahití (Polinèsia Francesa), a les illes de la Societat.
Fischland
Istme
Istme que forma part de la península de Fischland-Darß-Zingst del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
Vilanova d’Anna
Antic raval
Antic raval de la vila d’Anna (Canal de Navarrés), habitat per moriscs fins el 1609.
istme de Tehuantepec
Istme
Istme de Mèxic, que serveix d’unió entre l’Amèrica Central i la Septentrional.
Comprèn els estats d’Oaxaca, Veracruz, Tabasco i Chiapas Situat entre el golf homònim, al S, i el de Campeche, al N, té una amplada mínima de 210 km La costa nord és de tipus arenós i sedimentari, mentre que la costa meridional és constituïda per materials paleozoics que formen una serralada de 270 m d’altura màxima, parallela al Pacífic
la Xarea
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, ja en època musulmana, a llevant de la primitiva muralla, més enllà de la porta de la Xarea (a l’actual plaça de la Congregació), límit del call jueu.
Vilanova de València
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, esmentat ja al sXI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona).
Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534