Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
taula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
Lataula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers…
taula
Tecnologia
Part d’algunes màquines eines que suporta directament, o bé a través del plat portapeces, la peça que ha d’ésser treballada.
taula rodona
Tecnologia
Taula de forma circular destinada a seure-hi sense que hi hagi lloc de preferència.
És típica laTaula Rodona del rei Artús
taula vibradora
Tecnologia
Màquina emprada en la fabricació de productes per emmotllament de matèries pastoses denses, que consisteix en una taula dotada d’un moviment vibratori damunt la qual hom posa els motlles plans de matèria pastosa, com ara xocolata, formigó, etc, per tal que la superfície de la dita matèria s’iguali i s’allisi i, eventualment, esdevingui més compacta.
arquimesa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble format per la combinació d’una arquilla i una taula, que li serveix de suport.
La cara anterior de l’arquilla que forma el cos de dalt, proveïtu de calaixos i de compartiments, té una tapa que, quan és abatuda, serveix de taula d’escriure Lataula pren a vegades la forma de bufetillo
mandrinadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el mandrinatge, constituïda per una bancada, un muntant, on hi ha el capçal que acciona la barra portaeina, i una taula, on hom fixa la peça que s’ha de mecanitzar.
La barra portaeina té un moviment de rotació, mentre que el moviment d’avanç és fet per lataula portapeça o per la mateixa eina Per a situar la peça en relació amb la barra de mandrinar, hom desplaça lataula a les mandrinadores de muntant fix , o bé el muntant a les mandrinadores de muntant mòbil Per a treballs seriats hom utilitza les mandrinadores múltiples , que fan diverses operacions alhora
serra de Llaberia
© Fototeca.cat
Serra
Relleu del braç costaner de la Serralada Prelitoral Catalana, des del coll del Guix, al NE, fins al coll Roig i al Montalt (SW).
Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos…
or
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la…