Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
serra de Collserola
Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel,…
serra dels Pitxells
Serra
Contrafort (253 m) E de la serra d’Irta, prop de la costa (punta dels Pitxells), dins el municipi de Peníscola (Baix Maestrat), al S de la ciutat.
serra dels Agudells
Serra
Sector de la serra de Collserola situat al barri d’Horta (Barcelona) on es troba la parròquia de Sant Genís dels Agudells
.
serra d’Agudells
Serra
Serra dels municipis de Barcelona (Barcelonès) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
muntanya de l’Amigó
Serra
Serra dels municipis de Badalona (Barcelonès) , Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) i Tiana (Maresme).
serra d’en Canes
Serra
Alineació muntanyosa (715 m alt.) del Baix Maestrat, que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de la Salzedella, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.
serra d’Irta
Serra
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc del Baix Maestrat, dins el Sistema Ibèric.
Ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’interior, fins a la vall d’Alcalà, que la separa de les bessones Talaies d’Alcalà L’altitud és moderada 457 m a la Moleta, 573 a les Campanilles, 506 al puig d’Enric, però el relleu és abrupte, a causa de calcàries cretàcies i juràssiques, plegades al començament del Terciari en direcció NW-SE i fracturades després per falles paralleles al litoral, on forma un penya-segat a l’extrem nord tómbol de Peníscola, a 46 m alt cap d’Irta , fins que s’inicia el delta de la rambla de les Coves, a l’extrem sud…