Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Taíget
Serra
Cadena montuosa de Grècia que s’estén al llarg d’uns 115 km entre les regions de la Lacònia i la Messènia (Peloponès), en direcció NW-SE.
Altitud màxima, 2 407 m Segons la tradició, d’un dels cims del Taíget els antics espartans estimbaven els infants deformes o malaltissos, no aptes per al combat
serra del Rontonar
Serra
Alineació muntanyosa, al límit entre l’Alcoià (Benifallim) i l’Alacantí (la Torre de les Maçanes), que culmina a 1 252 m.
Pentèlic
Serra
Cadena muntanyosa de l’Àtica, Grècia, que s’estén des del mont Parnes fins a la costa oriental.
Ateny una altura màxima de 1100 m i és cèlebre pel marbre que, a l’antiguitat, extreien de les seves pedreres i que serví per a l’Acròpolis d’Atenes
Párnōn
Serra
Cadena muntanyosa de la Grècia meridional, al Peloponès, entre el golf de Nàuplia, la vall de l’Eurótas, l’altiplà de la Lacònia i el cap de Maléas.
Formada per esquists cristallins i calcaris, assoleix els 1925 m
serra del Ventós
Serra
Contrafort (905 m alt.) meridional del Maigmó, dins l’Alacantí (Agost, Alacant) i la foia de Castalla (Tibi); és continuada vers el S per la serra del Castellar.
serra de Cabrafic
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alacantí, que forma part dels contraforts meridionals del Cabeçó, situada entre els termes de Campello i d’Aigües de Busot.
El barranc de Cabrafic neix als vessants occidentals del Cabeçó i desemboca a la mar al Campello
Làurion
Serra
Zona muntanyosa de Grècia, a l’extremitat meridional de l’Àtica.
A l’antiguitat fou famosa per les seves mines de plom argentífer, explotades des de la fi del s VI aC
serra del Castellar
Serra
Serra de l’Alacantí, que limita per l’est el municipi d’Agost.
Es caracteritza pel relleu poc enèrgic altituds fins a 700 m isolat entre superfícies d’erosió Al sud s’enfonsa sota els glacis, vers la vila d’Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí