Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pentèlic
Serra
Cadena muntanyosa de l’Àtica, Grècia, que s’estén des del mont Parnes fins a la costa oriental.
Ateny una altura màxima de 1100 m i és cèlebre pel marbre que, a l’antiguitat, extreien de les seves pedreres i que serví per a l’Acròpolis d’Atenes
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
serra d’El Caballón
Vista de la serra d'El Caballón
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Serra
Alineació muntanyosa (827 m alt.) de la Foia de Bunyol, dins el terme de Dosaigües, que separa les aigües del Xúquer i del riu Magre.
Grammos
Serra
Grup muntanyós de Grècia, un dels contraforts més occidentals de la península dels Balcans.
S'estén entre Albània i Macedònia, i l’altitud màxima és de 1 450 m
Làurion
Serra
Zona muntanyosa de Grècia, a l’extremitat meridional de l’Àtica.
A l’antiguitat fou famosa per les seves mines de plom argentífer, explotades des de la fi del s VI aC
serra de Martés
Serra
Alineació muntanyosa, cretàcia (1 086 m), una de les darreres del Sistema Ibèric, a cavall de la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol.
De direcció W-E, presideix la ribera septentrional del Xúquer, i fa de divisòria entre la Foia de Bunyol i la Vall de Cofrents, tot separant les valls del Magre i del Xúquer Continua vers l’E per la serra de Dosaigües, fins a la Ribera Alta
serra de Malacara
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia de la Foia de Bunyol, termenal dels municipis de Setaigües i de Bunyol, entre les conques dels rius de Bunyol i Joanes.
Taíget
Serra
Cadena montuosa de Grècia que s’estén al llarg d’uns 115 km entre les regions de la Lacònia i la Messènia (Peloponès), en direcció NW-SE.
Altitud màxima, 2 407 m Segons la tradició, d’un dels cims del Taíget els antics espartans estimbaven els infants deformes o malaltissos, no aptes per al combat
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
Párnōn
Serra
Cadena muntanyosa de la Grècia meridional, al Peloponès, entre el golf de Nàuplia, la vall de l’Eurótas, l’altiplà de la Lacònia i el cap de Maléas.
Formada per esquists cristallins i calcaris, assoleix els 1925 m