Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Sant Jordi de Puigseslloses
Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
serra de Roca-sitjana
Serra
Alineació muntanyosa (835 m) del Moianès (Castellcir), al límit amb Osona (Sant Martí de Centelles), al S de Sauva Negra.
serra Gelada
Serra
Alineació muntanyosa (432 m alt.) de la Marina Baixa (entre els municipis de l’Alfàs i Benidorm), banc que roman d’un anticlinal enfonsat a la mar; forma una llarga costa espadada entre les puntes de l’Escaleta i de la Bombarda, anomenada penyes d'Arabí
.
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull
serra de Conivella
El Taga des de Planoles
Arnau Orengo Guardiola (CC BY-SA 2.0)
Serra
Serra del Ripollès, que separa els Prepirineus de la zona axial.
És modelada a les calcàries devòniques, dominada pel Taga 2040 m alt Per l’est enllaça, per la portella d’Ogassa, amb l’alineació de puig Estela i serra Cavallera i constitueix l’interfluvi entre el Ter vall de Sant Joan i el Freser vall de Ribes pel sud, passat el coll de Jou, enllaça amb la serra de Sant Amanç al nord la limita el riu de Segadell, i a l’oest davalla mitjançant superfícies residuals d’erosió, els plans de Conivella i els de la Maçana, vers el Freser En aquest vessant s’ha establert l’agrupament de Bruguera
serra de la Grana
Serra
Alineació muntanyosa (1 092 m alt.), de direcció SW-NE, continuació cap al N del Cabeçó, que separa la foia de Xixona (la Torre de les Maçanes), a l’Alacantí, de la Marina Baixa (Relleu de la Marina).
serra de Gorrablanc
Serra
Contrafort (2 547 m) SW del Puigmal, a la línia de crestes que separa el Ripollès (Toses) de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera).
serra de Llancers
Serra
Sector de la Serralada Transversal de direcció E-W, entre el coll del Pedró i el coll de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de Sant Pere de Torelló, Osona, i de la Vall d’en Bas, Garrotxa), al S, de la de la riera de Joanetes, al N.
Culmina a 1 278 m El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers , la qual domina la vall d’en Bas
serra de Gulatdar
Serra
Contrafort septentrional (1 015 m alt.) del Puigcampana, a la Marina Baixa, al límit dels termes de Benimantell, Finestrat i Polop de la Marina.
Separa les aigües del barranc de l’Arc tributari del riu de Sella i del barranc de Gulatdar , afluent del riu de Guadalest per la dreta
serra d’Almuixara
Serra
Muntanya de la Marina Baixa, un dels darrers contraforts orientals del massís d’Aitana, al S de la vall de Callosa.