Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
serra de les Panses
Serra
Contrafort (1 036 m) vers el NE de la serra del Carxe, dins el municipi de Iecla, límit septentrional del territori de llengua catalana dins la província de Múrcia.
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
serra de Baza
Serra
Serralada de la part central del Sistema Penibètic, al nord de Sierra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria.
Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària
serra de Javalambre
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la serralada Ibèrica que culmina a 2.020 m alt., en terra aragonesa, entre les conques del Túria i el Millars.
Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius…
serra de Campestés
Serra
Serra dels municipis d’Alcanó (Segrià) i Granyena de les Garrigues (Garrigues).