Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
San Millán
Serra
Serra del N de la serralada Ibèrica, a la província de Burgos (2 131 m).
San Mamede
Serra
Serralada de Galícia, al centre de la província d’Ourense i a la divisòria de les aigües entre el Duero i el Miño (1 618 m).
Boscs i pasturatges
Serranía de Ronda
Serra
Sistema muntanyós que constitueix l’extrem occidental de la serralada Penibètica.
Forma un conjunt d’orientació NE-SW de roques cristallines, gneis, esquists, perforat per una potent massa eruptiva és constituït per dos arcs parallels units al centre per la serra de Tolox Torrecilla, 1 919 m
serra de Pinós
La serra de Pinós
© Fototeca.cat
Serra
Anticlinal (931 m) de la Depressió Central Catalana, al SE del Solsonès.
Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat riera de Matamargó, afluent del Cardener i el Segre torrents de la capçalera del Llobregós i de la riera de Llanera, que hi aflueix
Peña Ubiña
Serra
Muntanya de la serralada Cantàbrica, a l’W del port de Pajares (2 417 m).
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
serra de les Panses
Serra
Contrafort (1 036 m) vers el NE de la serra del Carxe, dins el municipi de Iecla, límit septentrional del territori de llengua catalana dins la província de Múrcia.
serra Palomera
Serra
Massís muntanyós (1 258 m) de la Vall de Cofrents, al sector occidental del terme d’Aiora, al límit amb Castella (Albacete).
serra dels Filabres
Serra
Serra del SW d’Almeria que forma part de les serralades Bètiques.
Forma una volta de materials cristallins que s’estén uns 50 km d’W a E, i assoleix la màxima altitud a Tetica i Bacares 2 080 m Hi ha jaciments de ferro, de plom, de zinc i de coure
serra d’Àvila
Serra
Alineació muntanyosa de la província d’Àvila, que forma part de la serra de Gredos i que s’estén en direcció est-oest.
És un horst granític, separat de la serra de La Serrota per la fossa tectònica d’Amblés-Corneja El descens al subaltiplà nord es realitza mitjançant un peneplà esglaonat La pluviositat hi és escassa, i les vinyes en són el principal conreu