Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
serra d’El Tejo
Serra
Una de les serres (1 251 m alt.) que tanca per l’E l’altiplà de Requena (Plana d’Utiel), al N de la serra de les Cabrelles.
serra d’El Negrete
Serra
Alineació muntanyosa que limita pel NE la Plana d’Utiel, dins el municipi d’Utiel, al límit amb el de Xelva (Serrans).
serra de Cantallops
Serra
Elevació muntanyosa (895 m) al límit dels altiplans de la Segarra amb la Conca de Barberà, entre els torrents de Saladern i de Forès.
Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l’Abadiat
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
serra de Cellers
Serra
Serra dels municipis de Castellfollit de Riubregós (Anoia) i la Molsosa, Pinós i Torà (Solsonès).
serra de Martés
Serra
Alineació muntanyosa, cretàcia (1 086 m), una de les darreres del Sistema Ibèric, a cavall de la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol.
De direcció W-E, presideix la ribera septentrional del Xúquer, i fa de divisòria entre la Foia de Bunyol i la Vall de Cofrents, tot separant les valls del Magre i del Xúquer Continua vers l’E per la serra de Dosaigües, fins a la Ribera Alta