Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
serra d’El Tejo
Serra
Una de les serres (1 251 m alt.) que tanca per l’E l’altiplà de Requena (Plana d’Utiel), al N de la serra de les Cabrelles.
Sierra Pacaraíma
Serra
Serra de la Guaiana, entre Veneçuela i el Brasil, d’uns 450 km de llargada i amb una altitud màxima de 2 772 m.
serra d’El Negrete
Serra
Alineació muntanyosa que limita pel NE la Plana d’Utiel, dins el municipi d’Utiel, al límit amb el de Xelva (Serrans).
serra de les Cabrelles
Serra
Alineació muntanyosa (963 m alt.) formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general NW-SE, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre la Foia de Bunyol (Setaigües) i la Plana d’Utiel (Requena), frontera històrica entre el País Valencià i Castella.
En la guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey 8 000 homes hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena
Serra da Borborema
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil que travessa els estats de Rio Grande do Norte, Paraíba i Pernambuco, paral·lela a la costa.
De 600 a 700 m d’alçària mitjana, el punt més alt 1 100 m és al sud, sobre el riu Paraíba Hi ha jaciments de beril, tungstè, hulla, mica, coure, estany, columbita i tantalita
serra d’Amambaí
Serra
Serralada del Brasil, al S de Mato Grosso, que en el seu sector meridional forma frontera entre aquest país i el Paraguai.
Orientada de NE a SW, té altituds entre 700 i 800 m i és divisòria entre els tributaris del Paraguai i el Paranà
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
serra Geral
Serra
Cadena muntanyosa que s’estén en direcció NW pels estats de Santa Catarina i Rio Grande do Sul, al Brasil oriental.
Assoleix l’altitud màxima a Morro da Igreja 1 808 m
Serra do Espinhaço
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil oriental, que s’estén de SW a NE per l’estat de Minas Gerais.
Culmina als 2 033 m en l’Itambé, i és formada per roques cristallines i travessada per nombroses falles Des del s XVIII hom n'explota els jaciments d’or, diamants, ferro i manganès és considerada com la més gran reserva mundial de cristalls de quars
serra de Martés
Serra
Alineació muntanyosa, cretàcia (1 086 m), una de les darreres del Sistema Ibèric, a cavall de la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol.
De direcció W-E, presideix la ribera septentrional del Xúquer, i fa de divisòria entre la Foia de Bunyol i la Vall de Cofrents, tot separant les valls del Magre i del Xúquer Continua vers l’E per la serra de Dosaigües, fins a la Ribera Alta