Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
serra de Sant Salvador
Serra
Contrafort oriental de la serra de Lleràs, que limita pel S la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1216 m alt.), de la parròquia de Toralla, al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
serra de Samorèra
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenges, al N del portilló de Bossost.
serra de Cubeishic
Serra
Serra de la Vall d’Aran, que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la Coma d’Auran (2 427 m).
Domina, pel sud, el pla de Cubeishic , vora el riu de Varradòs, aigua amunt d’Era Artiga de Varradòs
serra d’Es Cròdos
Serra
Serra de la Vall d’Aran, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i la del riu Salient, dins el terme de Viella.
Culmina al pic d’Es Cròdos 2 322 m alt
serrat de Cagüilha
Serra
Serra de l’interfluvi entre els rius de Toran i de Varradòs, dins el terme de Canejan (Vall d’Aran).
Delimitat pel barranc de Cagüilha , a ponent, i el de coma de Troja, a llevant, el domina el tuc de Cagüilha 2 321 m alt, situat per damunt de l' estany de Cagüilha i el coll de Cagüilha 2 100 m alt
serra del Boumort
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
serra de Comiols
Serra
Serra prepirinenca (1.355 m), que forma part del límit entre la conca de Tremp (Pallars Jussà) i la vall del Segre (Noguera).
És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols 1102 m alt Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument seguint la inclinació de les capes
serra d’Era Comassa
Serra
Carena que separa la vall de Toran (Vall d’Aran) de Comenge, a l’W del tuc de Cabera.
serra d’Arenho
Serra
Serra de la Vall d’Aran que separa els termes de Gessa i de Bagergue (Salardú) del de Vilac (Viella).
El seu cim té 2 523 m d’altitud
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina