Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
serra de Setcomelles
Serra
Contrafort (turó de la Capcera, 1 696 m alt.) oriental de la serra de Sant Gervàs (de la qual és separat pel coll de la Pedraficada), termenal dels municipis del Pont de Suert i Espluga de Serra (Alta Ribagorça) i Conca de Dalt i Senterada (Pallars Jussà).
serra de Sant Salvador
Serra
Contrafort oriental de la serra de Lleràs, que limita pel S la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1216 m alt.), de la parròquia de Toralla, al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
serra de Sant Gervàs
Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
serra de Pinós
La serra de Pinós
© Fototeca.cat
Serra
Anticlinal (931 m) de la Depressió Central Catalana, al SE del Solsonès.
Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat riera de Matamargó, afluent del Cardener i el Segre torrents de la capçalera del Llobregós i de la riera de Llanera, que hi aflueix
el Montsec de Rúbies
El Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
el Montsec d’Ares
el Montsec d’Ares vist des del port d’Àger
© Fototeca.cat
Serra
Sector central de la serra de el Montsec
, compresa entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament.
Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d’ample, i té una altitud sostinguda entre els 1 500 i els 1 676 m 1 567 al puig de Corona Separa la Conca de Tremp Pallars Jussà de la vall d’Àger Noguera, només comunicades, ultra pel congost dels Terradets ferrocarril i carretera, per la collada d’Ares
serra de Monebui
Serra
Sector de la serra que separa les valls de Llevata (Alta Ribagorça) i de Bellera (Pallars Jussà); culmina a 1 475 m alt..
serra de Sobremonestero
Serra
Serra de la zona axial pirinenca, contrafort W del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al N (a la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), de la capçalera de la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà).
Culmina al pic de Mar 2 774 m alt
serra de Camporan
Serra
Sector de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el S i constitueix la divisòria d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
Culmina a 1 709 m alt
serra del Boumort
Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…